Torno a ser la Rita i avui us escric per dir-vos que em feu molta enveja. A la meva escola no fem res tan emocionant com el que feu vosaltres. Cada dia em llevo i el primer que faig, després de calçar-me les sabatilles folrades de llana que em va regalar l’avi Enric, és consultar la pàgina del Cove de les paraules per veure si hi ha penjada alguna fitxa nova. I n’hi ha!

M’he llegit la fitxa que ha fet l’escola Mas Masó en la que parla del mas Mota, la trobareu  aquí i he tingut un ensurt quan he descobert que s’havien convertit en fantasmes. Però que el gos els havia descobert.  I que uns nens s’havien espantat i havien estat a punt de no poder tornar al present! Buf, quins nervis. També m’ha agradat molt la descripció del mas, del seu entorn. Ah, i la descripció del gos «jove i fidel». I m’he quedat parada en llegir  paraules com «escorcollar», «golfes» i «palplantat».

L’escola Pompeu Fabra ha parlat de Les Bernardes. Trobareu la fitxa aquí. M’ha resultat molt fàcil imaginar-me com és l’edifici ara, perquè n’han fet una descripció molt ben feta, amb molts detalls. Igual que la descripció dels vestits dels personatges de la història del salt al passat. M’ha fet pena el pobre pagès, sort que tot acaba bé. I he rigut imaginant-me la disfressa que s’han empescat per ajudar a saber què volia el pobre home. I mireu, mireu quines paraules: casulla, entreveure, esparracada i agutzil. Quina feinada!

Ja només em falta per llegir el mas Llorenç, la Coma Cros i la Farga. Me’n moro de ganes!

Mentrestant amb l’Anna, us volem proposar un petit joc, per anar fent boca. Aviat haureu d’endinsar-vos en la Ruta de viatge, i sé que l’Anna us ha demanat que us aneu imaginant personatges. Així que podem anar fent estiraments i petits exercicis gimnàstics d’imaginació, per ara agafant forma física. Pel que he llegit a les vostres històries del salt al passat, no us costarà gens ni mica! Però l’Anna, que de tant en tant visita escoles per parlar dels seus contes, diu que hi ha nens i nenes que es pensen que no tenen imaginació, i vol demostrar-vos que d’imaginació en tenim tots. I que el joc, a més de divertir-vos, també és un truc per inventar-se personatges.

El joc és el següent: escriviu a 5 paperets el nom de 5 objectes, noms, oficis, animals, etc. Després escriviu a 5 paperets diferents 5 adjectius. I finalment escriviu a 5 paperets de color diferents 5 adjectius més. Llavors heu d’agafar un paperet amb un nom de personatge i 1 paperet amb un adjectiu d’un color i 1 paperet d’adjectiu d’un altre color. Mireu, jo ho he fet i m’ha sortit això:

Un ratolí escalador i afamegat
Una calaixera xerraire i fredolica
Una fornera endevina i dolça
Un marquès tafaner i tossut
Una pomera gegant i misteriosa

L’Anna diu que només llegint aquesta llista ja li vénen ganes d’escriure i inventar històries! I té raó. Una vegada l’Anna em va explicar que hi ha contes que quan els escriu, al principi, en saps poca cosa, només el començament, o una idea del que passarà, o el nom d’un personatge. I que, com si la història fos un cabdell de llana, el que fa és anar estirant el fil fins fer-ne un jersei… el conte!

I sí, perquè aquesta llista podrien ser uns fils fantàstics per teixir uns jerseis-contes genials, d’aquells que abriguen de debò.

 ja us va explicar la Rita la setmana passada que aquestes cartes us les escriuríem una setmana la Rita i una setmana jo. I aquesta em toca a mi. En tenia moltes ganes perquè friso per explicar-vos coses del meu ofici.

Sé que molts de vosaltres encara esteu enllestint les visites als edificis de Salt. És una bona experiència d’escriptors. Sí, d’escriptors. Molta gent creu que escriure es fa assegut, gastant cul a la cadira i no sempre és així. O ho és, però abans hi ha hagut una feina gastant soles de sabates visitant llocs, o xerrant amb la gent que en sap, o llegint o mirant documents que ens ensenyen coses que després ens serviran per escriure la història.

 Jo visc lluny de Salt. No tant com la Rita, però una mica. I vosaltres sou els meus investigadors! Sense vosaltres no podrem escriure el conte conjunt i la Rita no podrà recuperar el guant màgic. Ningú com els nens i nenes de Salt per explicar com era el Salt de fa tants anys. Per això us animo a PENJAR LES FITXES QUE FALTEN DE LES VISITES ALS EDIFICIS. Tinc tanta curiositat per saber com és i com era el mas Llorenç, el mas Mota, la Coma Cros, la Farga i les Bernardes. Segur que heu fet una feina fantàstica i que heu deixat anar la imaginació, com qui es deixa anar la cua i en cau una mata de cabells llarga fins als peus.

 Aquesta setmana l’escola Silvestre Santaló ha penjat la seva investigació sobre l’hospital, la trobareu aquí. L’han escrit la Daniela i el Mohamed en representació de tots els nens i nenes de 4t de l’escola. M’ha agradat molt la llista d’observacions que han escrit al principi, amb comentaris explicant que abans l’hospital feia por i ara no. I també la història d’aquella visita al metge amb terratrèmol inclòs. I les paraules «encantador», «ruïnós» i els adjectius «vell-bell».

 Quan vaig escriure la història de la Rita Fredolica jo també em vaig documentar. Vaig parlar molt amb la Rita. Vaig investigar com era viure en una ciutat tan freda. Hi ha detalls en els que no hi havia ni pensat. Com ara que, quan fa tant de fred, les mans s’enganxen als poms de les portes. Després vaig haver de fer una feina que s’assembla a la que fan els actors, que s’imaginen que són persones que no són. Va ser a l’hora d’explicar com la Rita se sentia incompresa i la murga de ser de les poques persones fredoliques a la Ciutat més Freda del Món.

 Quan escrivim el conte conjunt haurem de fer el mateix. Haurem de pensar com era viure en un poble sense cotxes, sense fum, sense tele ni internet, en la que els nens, molts, treballaven i alguns no anaven a escola. Un món en el que la gent tenia un parell de sabates i para de comptar. Haurem d’endinsar-nos en el túnel del temps.

 És per això que ens va tant bé llegir les fitxes de les visites que heu fet. I que ens anirà encara millor llegir les vostres investigacions sobre els entorns. A més, heu de saber que EL CAPÍTOL DEL CONTE QUE ESCRIURÀ CADA ESCOLA PASSARÀ EN L’ENTORN QUE L’ESCOLA HAURÀ TREBALLAT. La investigació tindrà el seu fruit en forma d’aventura escrita.

 Ai, quines ganes de llegir i quines ganes d’escriure!

Petons barcelonins de part meva i petons refrigerats de part de la Rita

Anna Manso

En primer lloc feliç 2012! Sí, sí FELIÇ! Hi ha crisi (també ha arribat a la Ciutat Més Freda del Món), els grans van amunt i avall amb el front encongit i les celles corrugades de preocupació, però també hi ha un munt de coses bones. Per exemple, aquest bloc, i vosaltres i tota la feina que feu, i els mestres i la gent que treballa a la biblioteca. Una molt bona feina. Que ningú ens digui que no podem celebrar que ha començat un nou any!

L’Anna Manso pensa el mateix que jo, i diu que espera que tots hàgiu entrat al nou any amb molta energia perquè hem de fer un munt de coses plegats. L’Anna i jo parlem sovint i em sembla que de tant en tant deixaré que també escrigui alguna d’aquestes cartes que penjarem al bloc. No vull ser una acaparadora! He, he, he. Però avui em toca a mi, així que continuo.

M’he llegit les fitxes que han fet les escoles GEGANT DEL REC, COL·LEGI VILAGRAN i L’ESCOLA MARE DE DÉU DEL ROSER, explicant les visites als edificis. Les podeu consultar aquí i us he de dir que m’he quedat bocabadada, sorpresa, encantada. Quina feinada! I quina imaginació! Totes tres escoles han fet una descripció acurada dels edificis i després han imaginat una petita aventura de la classe al Salt del passat. Valen molt la pena. Hi ha un sabotejador que fa olor de sardines, hi ha un noble vestit amb rics teixits, hi ha una funció de teatre amb uns actors vestits d’homes prehistòrics. A l’Anna li ha sortit competència. Tot i que no crec que l’amoïni, tot el contrari, aquesta activitat és per això, per deixar anar la imaginació i escriure.

Tinc MOLTES ganes de llegir la feina de les altres escoles. Vinga, no trigueu! Les petites aventures que us empesqueu ens serveixen per imaginar com és el Salt del passat i per començar a crear personatges. I des de la biblioteca em diuen que millor que no us encanteu perquè després hem de continuar investigant, aquesta vegada els ENTORNS.

L’Anna diu que quan investigueu i feu la fitxa dels entorns, no cal que torneu a inventar un petit conte com haureu fet a la fitxa dels edificis. Només cal que feu una llista, com qui va a comprar. Una llista d’idees. L’Anna en diu el bloc de notes de l’escriptor. Una vegada l’Anna em va enviar una foto del seu bloc de notes i us puc dir que és de color vermell. Allà hi apunta idees per després desenvolupar contes, articles, guions, llibres… Doncs vosaltres heu de fer el mateix. Quan investigueu sobre els entorns apunteu possibles personatges, idees d’aventures, dades curioses, etc.

I aquí us deixo algunes de les coses que més m’han agradat de les fitxes de les visites als edificis:

Saber que el Mas Sitjar era una torre de defensa. El menjar que s’hi serveix i que es menja amb els dits! Aquell atac amb fletxes. I la paraula espitllera.

Descobrir que l’estació del tren d’Olot ara és un centre d’atenció als joves. Conèixer al director de la Coma-Cros i al sabotejador amb olor de sardines (no us en dic el nom perquè llegiu l’aventura). I la paraula petaner.

La foto dels nens i nenes davant del Teatre de Salt. L’observació dels cartells diferents que retolen l’edifici ara i abans. Aquella funció de teatre tan divertida i la paraula estrident.

Ho veieu? Aquest any promet! Ve carregat de descobriments i imaginació.

Repeteixo… FELIÇ 2012! I fins la setmana que ve!

Petons acabats d’estrenar!

Rita Fredolica

Nota: i recordeu d’enviar les fitxes de les visites. Hem de començar a investigar els entorns!

a la meva ciutat hi fa tant fred, però tant, tant, retant, que no s’hi fan bolets. No en creixen. En mengem, però són de cultiu, d’aquells que es fan en hivernacles i d’altres ens arriben en avió i són, és clar, caríssims. Us ho explico per dir-vos que jo, d’anar a buscar bolets, d’anar “a caçar” camagrocs, rossinyols, fredolics i rovellons (els meus bolets preferits) no en tinc ni idea. Però vosaltres sí. I per això l’Anna, quan s’ha embolicat a explicar-me què vol dir DOCUMENTAR-SE, s’ha tret la comparació del barret i m’ha dit que vosaltres ja sabríeu de què va la cosa. Perquè segons ella documentar-se és una barreja d’investigador privat i de boletaire expert. Alça, tu.

A veure si us explico què vol dir “documentar-se” de forma entenedora, perquè aquí l’experta és l’Anna Manso. Però si jo sóc una nena, igual que vosaltres, i ho he entès, tot va prou bé. Som-hi.

L’Anna diu que documentar-se és buscar, descobrir i saber tot el que cal per escriure un conte. D’aquí ve que parli d’INVESTIGAR. Si va de romans, cal llegir i apuntar un munt de dades sobre l’època romana. Què menjaven, com vestien, quins costums tenien, què somiaven, a què tenien por, com era la gent…

Els llocs on anar a cercar són molts. Es pot anar, és clar… a la BIBLIOTECA! I mirar si hi ha LLIBRES, CÒMICS, DVDS, REVISTES, MÚSICA… el que sigui que tracti el tema que ens interessa. Són les pistes que un bon investigador privat sap trobar sota les catifes. I si no ens aclarim ja sabeu que a la Biblioteca hi teniu unes bibliotecàries i uns bibliotecaris més que fantàstics. També podeu anar a MUSEUS que parli d’aquell tema. Buscar FOTOS antigues. Parlar amb GENT experta, que en sàpiga un niu, o que, si és un tema més actual que els romans, que ho hagi viscut de primera mà, o que recordi algú que ho hagi viscut. I no ens oblidem del pou de pistes més impressionant… INTERNET. Diu l’Anna que una vegada va escriure uns llibres que passaven a països que ella no havia visitat i que a internet hi va trobar blogs on la gent explicava com era viure a aquell país. En el nostre cas vosaltres podeu anar a la biblioteca, mirar les fotos antigues que us han passat, donar una ullada a llibres, visitar els llocs on us duran els mestres, i podeu fer xerrar a la gent gran de Salt i preguntar-los coses del Salt del passat. Fins aquí la feina d’investigador.

Perquè ara és el torn del boletaire. Trobar informació és molt important. Però també cal saber què cal buscar. Perquè estem buscant informació per escriure un conte. Per inventar una història que no existeix. I farem parlar uns personatges inventats. O personatges de debò, reals, històrics, però als que els farem viure fets que no han viscut. O fer-los dir paraules que no han dit mai. O sigui, que NO FEM UN TREBALL PER L’ESCOLA, sinó que ESTEM ESCRIVINT UN CONTE. I és aquí que cal tenir nas de boletaire. Quan anem (bé, aneu) a caçar bolets, heu d’afinar la vista perquè els bolets estan amagats i no es veuen a la primera. I no tots els bolets són bons. I si un sap què buscar i on buscar anirà més per feina. L’Anna diu que els escriptors busquen detalls. Busquen allò que faci que et creguis el conte. Els romans no van en cotxe, ni duen rellotge. I la gent que vivia al Salt del passat no tenien internet (buf, pobres), però tampoc embussos a la carretera (oh, vaja quina sort). Vol dir que no cal escriure deu mil pàgines, sinó apuntar el que ens anirà bé per després escriure. Per ajudar a imaginar-nos el món de la nostra història. El boletaire sap trobar el sòl, el terra, on s’hi fan bolets, i vosaltres podeu trobar alguna dada interessant que ens doni per inventar una aventura!

Quan es va a buscar bolets al principi no veu res. Només fulles, molsa, herba, pedres, troncs… però de bolets res. Després, a poc a poc, la vista s’afina i ja veiem una caputxa groga, un marró diferent,… i quan mireu les fotos antigues i, sobretot, quan aneu a visitar els llocs on us duran els mestres, heu de fer el mateix. Primer passejar, voltar, mirar. I després mirar diferent i ensumar per trobar els bolets amagats. Bé, és una manera de dir! No busqueu bolets, vosaltres, ara! Heu de deixar que alguna cosa us sorprengui. Potser a algú es quedarà parat de descobrir com rentaven roba, d’altres saber que els nens i nenes treballaven, cadascú és diferent i, per tant, podeu trobar moltes coses diferents! És l’avantatge de tenir tants ajudants!

L’Anna diu que us heu d’imaginar que sou dins del conte. Vaja, com si enlloc de mi haguéssiu estat vosaltres el que vau somiar el Salt del passat. I llavors li he contestat que ÉS UNA MICA COM FER D’ACTRIU, O D’ACTOR, que per un moment et penses que ets aquella persona. I l’Anna m’ha dit que sí. Que quan passegeu pels llocs del passat heu de mirar amb ulls del passat. I com que jo sóc una mica despistada li he demanat una petita llista de tot allò que podeu imaginar. Penseu que heu d’imaginar aventures que em poden passar al Salt del passat, i que cada escola podrà inventar-se dos personatges (persones, o objectes o algun element de la natura que parli, si voleu)

La llista: olors, sorolls, colors, paisatges (de natura o de carrers i fàbriques), quin temps feia i si passaven fred o calor, com vestien, què s’hi feia allà, si hi havia moltes persones, quins horaris feien, us agradaria fer el que es feia allà?, què en pensaria jo, la Rita, de tot plegat (recordeu que al conte que escriurem m’enviareu a mi al passat de Salt). Quines coses podria fer jo per recuperar el guant a aquest lloc del passat? A qui podria conèixer? Amb qui podria parlar? I el més important… què us sorprèn més?

Passegeu, imagineu, feu teatre si voleu! Jugueu a que sou gent del passat! Busqueu! Flaireu! Actueu! Passeu-vos-ho bé. Divertiu-vos. Ah, i, sobretot, no us descuideu d’apuntar-ho tot, que la memòria fuig més ràpid del que us penseu.

Estic frisosa per saber què trobeu!

Petons documentats i avui, per fi, gens refredats! ( a veure quan dura)

Rita F.

tinc moltes, moltes ganes de viatjar al passat. MOLTES! L’avi diu que he de tenir paciència. Que abans vosaltres us heu de llegir el llibre La Rita fredolica perquè sapigueu qui sóc jo, i totes les coses que he viscut. I també per saber com escriu l’Anna Manso. Després, entre tots, ja farem feina.

Té raó, però estic que friso. I l’avi Enric, que m’estima molt, l’altre dia em va preparar una sorpresa: un xat amb l’Anna Manso! L’avi diu que per viatjar al passat necessitem preparar la ruta, saber on anirem i què mirarem. El meu guant pot ser a qualsevol lloc. Sí, jo me’l vaig descuidar a la fàbrica de la Teresona, però ella o qui sigui, se’l poden haver endut a una altra banda.

Amb l’Anna ens vam empescar una idea. El conte que farem, el conte que ens permetrà viatjar al passat, és un conte que passarà al Salt del passat, un Salt que va existir de debò. Però el conte ens l’INVENTAREM. Farem que hi passi el que nosaltres vulguem. Així doncs, el podem amanir i salpebrar amb tot allò que ens vingui de gust. Serà un conte amb molta veritat i molta fantasia. Per tant, la ruta de viatge que hem preparat passa per un munt de llocs i de temes de bo de bo, però els hem posat uns noms carregats d’imaginació. Aquí van:

“El món dels secrets” : la casa, l’interior, l’eixida, els patis. Allà on vivia la gent, on guardava els seus secrets més secrets, on podien ser com eren de bo de bo.

“El territori de les mil diferències”: La vida quotidiana. Una vida molt diferent a la nostra, tanta que hi ha mil i una diferències amb tot allò que ara vivim.

“El cau de les màquines”: Les fàbriques. On les màquines eren les reines. Les que marcaven el ritme i la vida i el soroll… tot.

“La terra fantàstica”: la vida de pagès, una vida basada en la terra. Una terra fantàstica, perquè donava fruit i riquesa, i també perquè també pot ser una font de sorpreses.

“El país del fer i desfer”: Els oficis, amb els seus mestres i els seus aprenents. I ja se sap el que diu la dita: fent i desfent aprèn l’aprenent.

“El mapa del tresor”: els carrers, el municipi, allò que era Salt fa tants anys. El mapa per trobar el que es busca.

“La porta de les rialles”. L’oci, la manera de divertir-se, els jocs, els esports, les excursions… una porta bona de creuar.

“La casa dels llibres xerraires” : l’educació, les escoles, allà on s’aprèn a llegir i es descobreix que els llibres xerren.

“El reialme de la velocitat”: la mobilitat, els mitjans de transport, des de les bicicletes, al cotxe, al tren, la barca de llibant… varetes màgiques per arribar ben ràpid a tot arreu.

I ara el favor. L’Anna diu que heu de fer una cosa que fan els escriptors abans d’escriure un llibre. Us heu de DOCUMENTAR. Aquesta paraula tan estranya vol dir que heu d’investigar sobre alguna cosa. I com? Anant als llocs i mirant i remirant, pensant i repensant i, després, explicant tot allò que heu vist.

Però, atenció, ho heu de fer amb ulls d’escriptors i escriptores. Aneu a investigar per, després, poder escriure un conte. Imagineu on poden passar coses fantàstiques, qui hi vivia, quins personatges de carn i ossos hi podien viure, i també quins personatges fantàstics us podeu empescar (follets, objectes, animals o vegetals que parlen,…). Mireu, remireu i rumieu!

Ah, i després ens ho expliqueu!

Petons de fred que escalfa!

Rita F.

ai, volia dir «nens i nenes de quart de primària de Salt». Hola, sóc la Rita Fredolica. Vosaltres no em coneixeu, o no em coneixeu gaire. Jo tampoc us conec gaire però si que sé que sou espavilats, desperts i menjalletres. Què vol dir menjalletres? És una paraula que s’ha inventat l’Anna Manso, una amiga meva. Diu que els menjalletres són les persones que s’empassen les lletres llegint o escrivint. Un ocellet que es diu Sessi diu que vosaltres, les lletres, les feu anar amunt i avall, a dreta i esquerra, sense problemes! Alguns més, d’altres menys, però tots, tots, sou aquí, amb el nas i les orelles enganxats a la pantalla, llegint o escoltant. Menjant lletres.

Jo no visc a Salt, visc a la Ciutat Més Freda del Món. Una murga de ciutat on hi fa un fred que pela. Un fred DESCOMUNAL, HISTÒRIC, MACROBESTIAL! Cada setmana pesco un refredat, perquè jo, el fred, no el suporto. El meu avi Enric i jo som els únics fredolics de la ciutat. La resta d’habitants estan encantats de viure on viuen! I no ens entenen… Però no sabeu el pitjor. El nostre estiu dura una setmana! I fa temps, quan es va anunciar la vinguda del Gran Fred enlloc de la setmana d’estiu, vaig afartar-me i vaig demanar a l’avi Enric que m’ajudés a buscar una vareta màgica per fer venir la calor. Em van passar un munt de coses increïbles, tantes i tant fantàstiques que van arribar a les oïdes de l’Anna Manso.

L’Anna tampoc viu a la Ciutat Més Freda del Món. Viu a Barcelona, al barri de Gràcia i és escriptora. L’Anna i jo vam parlar molt per telèfon i per Internet i d’aquelles converses en va sortir el llibre que us ha dut la Sessi: «La Rita Fredolica». Un llibre que s’han llegit un munt de nens i nenes que han fet quart de primària a Salt (i a d’altres llocs i d’altres cursos, és clar). Aquest any qui vulgui també podrà llegir-lo. I això no és tot! L’Anna i jo, jo i l’Anna, us acompanyarem en la lectura a través d’aquest bloc. Per què…

… Per què me n’ha passat una que no us podeu imaginar!

Aquest estiu, una nit, l’avi i jo ens vam passar hores amb el nas alçat, mirant el cel. Hi havia pluja d’estels fugaços i vaig demanar un desig: vull viatjar a Salt! Però no va passar res. Cap raig màgic em va teletransportar a la ciutat on viuen tants nens i nenes que s’han llegit les meves aventures, i amb qui he xerrat tant a través del bloc «el cove de les paraules». Me’n vaig anar a dormir una mica moixa i de cop i volta em vaig despertar… a Salt! Però no era el Salt d’ara, el que he tafanejat al google, no, no. Era diferent. Era el Salt de fa mooooolts anys. Tants que la Biblioteca era una fàbrica! Vaig voltar per tot arreu, vaig jugar amb una nena que es diu Teresona que tenia una nina de drap, i vaig veure coses extranyíssimes. Els nens i nenes treballaven a les fàbriques! Llavors vaig tenir molta son i em vaig adormir. Em vaig llevar al meu llit i vaig pensar que tot havia estat un somni. Però no! Per dormir duc posats els guants peluts de coloraines. Són uns guants que m’estimo molt. Són calents i bonics, i els duia posats quan ens va passar tot allò que explica el llibre. Encara no us puc dir gaire cosa perquè sé que el llibre no us l’heu llegit i no us vull aixafar la guitarra. Només us dic que en llevar-me només en tenia un de guant! Vaig recordar que me’l vaig treure un moment per tocar l’aigua de la sèquia Monar.

Així que… Necessito tornar al Salt del passat! He parlat amb l’avi i amb l’Anna i no hi ha un altre camí: els nens i nenes de Salt m’heu d’ajudar. Si voleu. Si us ve de gust. Si fos així entre tots escriurem un conte. L’Anna diu que és l’única màquina del temps que coneix i que si escrivim un conte podré viatjar al Salt que vaig visitar mentre dormia i buscar el meu guant. L’Anna i jo hem pensat que vosaltres podeu fer d’investigadors i investigadores. Ens caldrà buscar informació, mirar sota les catifes, regirar llibres i fer xerrar a la gent gran per saber com era Salt quan els nens i nenes treballaven a les fàbriques. I un cop ho sabem, amb la vostra IMAGINACIÓ us podreu empescar un reguitzell de personatges que ens deixin amb la boca oberta. Personatges fantàstics, reals, persones, animals, objectes, éssers inventats. Els protagonistes del conte!

Bé, no. Els protagonistes sereu vosaltres que l’escriureu, i la Sessi, i l’Antònia, l’Íngrid, la Bàrbara, el Pep, l’Anna i tothom que ens donarà un cop de mà. I jo també.

Ostres. Ja torna a nevar. Però mireu, ara que us he escrit tot el que duia al cor ja no tinc fred.

Petons descongelats

Rita Fredolica

En el marc de la  trobada es va fer la presentació del llibre “L’atles viatger“, escrit conjuntament pels alumnes i l’Anna Manso i il·ustrat pels mateixos alumnes i la Sara Tornos.

Exposició dels pòsters dels petons. A partir dels petons que  a través del bloc es van anar enviant l’autora, els alumnes i la Rita es va plantejar l’idea de fer diferents pòsters amb un petó cadascun per donar la benvinguda a l’autora.

Aquesta exposició és el fruit del treball de tots els participants de la trobada.

El petó de l’Anna Manso:Un petó llarg, llarg, d’aquells que no s’acaben mai, no perquè els fa una tieta pesadíssima, sinó perquè la persona que el fa i la persona que el rep no tenen ganes que s’acabi, igual que jo no tinc ganes que s’acabi el conte conjunt.

Anna (Salt-BCN, 2011)

Alumnes de Salt amb l’escriptora Anna Manso:
El video de la trobada

El Centre de Recursos Pedagògics del Gironés ens ha fet arribar aquest vídeo sobre la trobada dels alumnes de 4t de primària de totes les escoles de Salt, amb l’escriptora i blogaire de l’ARA Anna Manso. La cita va tenir lloc a l’Auditori de la Coma Cros, el dia 10 de juny de 2011. En el marc de la trobada es va fer la presentació del llibre “L’atles viatger”, escrit conjuntament pels alumnes i l’Anna Manso i il·ustrat pels mateixos alumnes i la Sara Tornos.

AraTV, 29/06/2011 [Ara.cat]

Nens i nenes de Salt,

sóc la Rita i torno a estar afònica, però aquest cop la culpa no la té un refredat, sinó l’emoció. He pogut seguir la trobada que heu fet tots plegats, nens, nenes, mestres, bibliotecàries, l’Anna Manso, la Sara Tornos. Sí, sí, l’he vist! L’Íngrid, la Bàrbara i l’Antònia han instal·lat una microcàmera web a la sala i us he vist per l’ordinador. A estones es tallava, perquè a la Ciutat més freda del món les connexions no funcionen gens bé (els cables es gelen i per molt que es protegeixin sempre s’acaben mig congelant), però vaja, us he vist!

Quina enveja. Ja us ha explicat l’Anna perquè no hi podia ser? Que una nevada empipadora ha deixat tots els avions a terra? Una llàstima, però mira, com a mínim amb la càmera us he pogut espiar uns minutets.

Ostres! I l’Atles viatger? Jo també en vull un! L’Anna m’ha promès que me l’enviarà per correu. És clar, l’he anat llegint setmana a setmana, però tenir-lo a les mans, tocar-lo, poder-lo fullejar i gaudir dels dibuixos que ha fet la Sara, els seus, i els que ha fet a partir dels vostres… Un llibre és un llibre i internet i els llibres electrònics m’agraden molt, però el paper també.

L’Anna m’ha trucat, diu que ella també està mig afònica d’emoció. Que ha estat un curs diferent, preciós i que se n’endú un molt bon record. I jo també. MOLT bon record.

Nens i nenes, ja teniu un peu a cinquè, a l’estiu, al curs que ve. Aprofiteu la calor quan vingui, vosaltres que podeu. I continueu inventant. Sou uns grans escriptors i escriptores! A l’Anna li ha sortit competència de la bona.

Petons: enyorats, alegres, afònics, orgullosos i… AGRAÏTS!

Ah, i també petons suaus com una ala de papallona

Rita fredolica

També des d’avui podreu llegir, en aquest bloc, el llibre que heu escrit entre tots: L’atles viatger

Àlbum d’il·lustracions

Recordeu que el dia 10 de juny, a 2/4 d’11 de matí, l’Anna Manso us espera a l’Auditori de la Coma Cros.

invitació

Programa de la trobada

• 10.30h. “Hora del conte”, a càrrec de Sessi Sitjà.
• 10.50h. Presentació de l’activitat.
• 10.55h.
• Trobada amb l’Anna Manso. L’escriptora respondrà a les preguntes dels nens i les nenes de quart.
• Presentació de la Sara Tornos, il·lustradora.
• 11.15h. Presentació del conte “L’atles viatger”, a càrrec de l’Anna Manso i lliurament dels contes als tutors.
• 11.30h. Cloenda.