La meva germana Glòria i jo
Els contes, les històries, no surten del no res. La màgia és cosa de fades, no d’escriptores. La imaginació és com una bèstia ferotge que s’alimenta d’allò que ja tenim, d’allò que duem a la motxilla o al cervell. I la meva imaginació no és cap excepció. Sabeu? De petites la meva germana Glòria i jo, acotxades dins el llit, tapades amb el llençol fins el nas, passàvem hores somiant què fer amb una vareta màgica. D’aquelles estones va néixer la Rita Fredolica i també d’aquella vegada que la Glòria, fredolica com jo, em va dir que es traslladava a viure a Escòcia on hi fa fred la major part de l’any i l’estiu és tan curt que sembla que duri tan sols una setmana… Us sona?
La setmana que ve comencem l’activitat de la Rita Fredolica al bloc del cistell viatger. Us necessitaré a vosaltres i a la vostra imaginació perquè m’expliqueu i us inventeu algunes propostes. Esmoleu la imaginació i alimenteu a la bèstia de la millor manera: vivint amb les orelles i el cor ben obert.
Un petó fredolic.
Anna Manso
Activitat d'animació lectora 
Hola! Nosaltres també hem estat pensant desitjos per Salt. han sortit moltes ides, algunes són:
– Que Salt es convertís en un parc aquàtic i que tot fos fantàstic.
– Que a tots els nens i nenes de Salt els hi agradés molt estudiar i aprendre.
– Que nevés cada dia.
– Que poguessim triar, segons els nostres interessos, el temps que ha de fer.
-Que tinguéssim un cinema on sempre hi fessin pel·lícules en 3D.
Fins aviat!
Ha, ha, ha! Quins desigs més esbojarrats! El parc aquàtic es podria dir “De Salt en Salt”. I si es pogués triar el temps venir a visitar-vos a Salt seria una aventura. Una es diria, a veure, a veure què ens trobarem avui… I el parc aquatic
I el cinema en 3D, és tan emocionant. Com un conte que gairebé es pot tocar. Però els contes tenen l’avantatge que te’ls imagines tu al teu cap i et surt més barat.
Totes les vostres idees són molt bones. El vostre múscul de la imaginació està en plena forma i això m’agrada MOLT. Sense aquestes ganes d’imaginar la vida seria tan avorrida… i les escriptores no seuriem davant l’ordinador per empescar-nos històries.
Petons fredolics