Jugueu?

Els llibres són objectes, coses que es toquen. Aviat ja no ho seran, tindrem arxius que ens descarregarem, però la seva funció serà la mateixa. I quina és la seva funció? Aaaaah! Gran pregunta! I té tantes respostes com tantes persones llegeixen.

Per a uns els llibres són màquines que els fan somiar en allò que no tenen, per a d’altres els fan pensar i entendre millor el que tenen davant del nas, per a d’altres els fan aprendre un munt de coses, i per als de més enllà els llibres són una manera de divertir-se i punt. Podríem seguir i seguir i TOTES les respostes serien correctes perquè quan un llegeix és LLIURE de llegir com vol. No! Respondreu perquè a l’escola ens obliguen a llegir. Sí, us replicaré jo, perquè la manera com llegiu la trieu vosaltres i l’opinió sobre el que llegiu també és cosa vostra. Ui, quines filosofades! I tot per dir-vos que els llibres també poden servir… PER JUGAR.

Es pot jugar amb les paraules. Un dia ho farem, avui no. I es pot jugar a viatjar. Hi ha qui viatja als llocs on passen els llibres, o a les ciutats on van viure els escriptors. Però avui és diumenge de CARNESTOLTES així que he jugat a disfressar-me. A disfressar-me de Rita Fredolica. Us prometo que la dona que hi ha sota el barret, les dues bufandes, l’abric, el ponxo i els guants sóc jo.

JUGUEU? US ATREVIU A ENVIAR-ME FOTOS DE RITES I “RITUS” FREDOLIQUES I FREDOLICS? O d’avi Enric. O de la Berta…

Jugueu i descobrireu que els llibres, un cop tancats i llegits, encara són ben vius.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Conte conjunt, El secret dels colors, Rita fredolica i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Jugueu?

  1. 4t escola Mare de Déu del Roser ha dit:

    Hola Anna.Hem jugat una mica i hem pensat alguna comparació.
    – Uns ulls com unes perles.
    – Una cara pansida com una figa.
    – Unes botes sonores com una simfonia.
    – Mans gelades.
    – Cabells d’eriçó.

    Un petó ensucrat!

    • annamanso ha dit:

      Mmmm. Tinc el vostre petó ensucrat enganxat a la galta i no em penso rentar la cara en dos dies.

      Sou uns poetes. Heu jugat amb les paraules i us han sortit unes imatges precioses i divertides. Petites poesies que es poden escolar dins d’un conte.

      En llegir-les els meus ulls, d’emoció semblaven dues perles, i a la cara, fins llavors pansida com una figa, m’ha florit un somriure. M’he llevat per explicar-ho a la família i les botes ressonaven pel pis, sonores com una simfonia. Tenia les mans gelades d’escriure a l’ordinador tot el matí i en agafar la mà del meu fill petit per dur-lo davant la pantalla, s’ha esgarrifat de fred i li han quedat uns cabells d’eriçó.

      Petons de sucre fos

      Anna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s