Jugar amb les paraules

La setmana passada vaig proposar jugar a disfressar-se. Potser no era un bon moment amb tot l’enrenou de Carnestoltes, però si algú s’hi anima que enviï la foto quan vulgui! Només calen uns quants abrics, bufandes, gorres, guants, una càmera de fotos i un cable per connectar la càmera a l’ordinador. Després es transfereix la foto al bloc i ja està.

Aquesta setmana proposo que juguem amb les paraules.

Un llibre és una història que du un vestit fet de paraules. Si li traiem el vestit només ens queda una història i no n’hi ha prou.

Un llibre és una història que té una ànima feta de paraules. Si li traiem l’ànima només ens queda una història sense vida.

Un llibre és una història construïda amb paraules. Si li traiem les paraules s’ensorra.

Triar les paraules és triar les notes d’una partitura. Cal rumiar i escoltar la música que sona en ajuntar un nom i un adjectiu, o una frase amb lletres fortes i sonores. Però ATENCIÓ, les paraules han d’oferir una melodia que s’adigui amb la història. Si escrius un conte de por no pots combinar les paraules per què facin riure.

Quan vaig escriure LA RITA FREDOLICA vaig jugar a fer comparacions que reforcessin la idea d’una  història fantàstica, divertida i tendra. Aquí en teniu algunes: com cent formigues ballant la conga, un somriure punxegut, cara de dir coses importants, més blanc que la pell del meu dit petit, un petó amb olor de brioix, una veu fresca com un xiclet de menta, quan somreia semblava que les pigues se li il·luminessin, una llum que feia pessigolles als ulls…

US PROPOSO QUE US INVENTEU COMPARACIONS. MIREU EL QUE TENIU AL DAVANT AMB UNS ULLS NOUS, BUSQUEU ELS DETALLS, ELS MÉS QUOTIDIANS O ELS MÉS FANTÀSTICS I ENDAVANT!

Petons fredolics

Anna M.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Conte conjunt, El secret dels colors, Rita fredolica i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Jugar amb les paraules

  1. margarita ha dit:

    Hola Anna ! ens agradat molt aquesta activitat de fer comparacions i hem rigut molt, entre tots hem triat unes quantes. Esperem que t’agradin !

    Una mirada d’aigua (Touria Lahrichi)
    Un somni de peluix (Touria Lahrichi)
    Un núvol blanc com un àngel (Fran Rojas)
    Un petó de vent (Wiam Zeraoui)
    Unes sabates d’aventures perdudes (Sokona Sawaneh)
    Un cor de caramel (Jeniffer Diaz)
    Una mirada de vellut (Mouna Harran)
    Un petó de mel d’abella ( Rania Reguigui)
    Trist com un àngel que no ha pujat al cel (Victor Ortega)

    Els futurs escriptors i escriptores els ha fet il•lusió firmar la seva producció.
    Un petonás d’hipopòtam satisfet!
    Els nens i nenes de 4t de l’escola Veïnat

    • annamanso ha dit:

      Hola nens i nenes de 4t de l’escola Veïnat,

      M’he quedat garratibada en llegir les vostres comparacions. Són totes un niu de paraules d’un surten ocells que escampen refilets!

      No sé pas quina triar perquè totes m’agraden i totes les trobo encertades.

      Ara que la vostra ciutat apareix a les noticies per assumptes complicats, m’agradaria que a la primera pàgina de tots els diaris aparegués publicada aquesta llista. Una ciutat amb nens i nenes sensibles, intel·ligents i treballadors com vosaltres el futur està assegurat.

      De tot cor us felicito i us animo a continuar veient el món amb uns ulls tan desperts i vius.

      Un petó lluminós de nit de Reis

      Anna

  2. Nens i nenes de 4t del Pompeu Fabra ha dit:

    Hola Anna!
    Ens ho hem passat molt bé jugant a fer comparacions.
    En vols saber unes quantes?
    – Fa més por que lluitar contra un gegant.
    – Llest com una guineu.
    – Lent com una tortuga.
    – Prim com un fideu.
    – Sec com un pal despullat.
    – Llarg com una filera de formigues.
    – Sorollós com un terratrèmol.
    – Mes cansat que anar a peu.
    I moltes més.
    Un petó ben fort!
    Els de quart del Pompeu Fabra.

    • annamanso ha dit:

      Fantàstiques! I ben pensades i rumiades. M’ha agradat la que parla de les formigues perquè a casa tinc una invasió i us puc ben assegurar que les fileres de formigues són llaaaaaaaargues.

      També es pot continuar jugant posant una nova condició: comparacions que facin riure, o que facin por, o que siguin bèsties, o que siguin petites…

      És un joc perfecte per aquells moments tan pesats com anar en cotxe, o mentre esperem a cal metge, o a la cua del súper. I només cal dur el cap posat sobre les espatlles. I pel que veig vosaltres el dueu!

      L’enhorabona! I petons fredolics.

      Anna

  3. maria ha dit:

    Hola Anna els meus companys ja tan enviat correo com, en Pau l’Anna i la Lena.
    I ara et vui escriure jo.
    Sóc la Maria de l’escola pompeu fabra i te vui dir que…
    Va ser molt divartit llegir el llibre de la rita fredolica i m’ho vaig passar molt bé, bueno adéu.
    Un peto fredolic.

    • annamanso ha dit:

      Gràcies Maria,

      Rebre missatges de lectores com tu anima a l’hora d’escriure nous llibres. I també anima a fer servir Internet per poder parlar amb tots vosaltres. No deixis d’escriure i de participar!

      Un petó fredolic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s