Caixa d’eines

Nens i nenes,

Quin cap de setmana. No he pogut fer res. M’avorria. He fet deures, he llegit, he jugat amb la Carlota. Més avorriment. La mare i el pare no em deixaven jugar amb l’ordinador perquè he vist la tele i he gastat tota l’estona de pantalla. Llavors ha sonat el telèfon. Era l’Anna! Hem xerrat una estona més llarga que l’hivern a la ciutat més freda del món. Li he estirat la llengua. M’agrada explicar-vos com treballa. A mi, de vegades, em costa inventar-me una redacció, una història o un conte quan el mestre m’ho demana. L’Anna diu que els escriptors tenen una caixa d’eines. Una caixa que no es pot tocar, que és una manera de dir-ho. Voleu saber què hi duen?

-Hores de pràctica. Escriure i fer anar la imaginació vol hores d’entrenament. A escriure se n’aprèn escrivint.

-Molt llibres. A escriure se n’aprèn llegint. Veus com ho fan els altres escriptors, quines paraules trien, com expliquen el món, quines històries són les que t’agraden… i aprens.

-Diccionaris. Cada vegada escrius millor com més paraules coneixes. Tot el que dius, tot el que expliques, serà més clar, més teu i més viu si pots fer servir un munt de paraules diferents. Les frases han de sonar com fos la primera vegada que algú les ha escrit. Com si fossin d’estrena. Es bo capbussar-se en els diccionaris. El de sinònims ens servirà per dir de mil formes diferents allò que volem. I el diccionari de significats per aprendre vocabulari quan llegim llibres. Es pot tenir una petita llibreta i col·leccionar paraules que ens agradin.

-Tisores i llapis vermell. A escriure se n’aprèn reescrivint. Retallant, ratllant el que no està bé, tornant a escriure, fent i desfent. No donant mai per bona la primera versió. Igual que amb les idees. Cal pensar-ne unes quantes, o moltes, i triar de totes la que més ens agradi enlloc de quedar-nos amb la primera que ens ha vingut al cap.

-Unes ulleres de vidres de colors. També són imaginaries. I són un símbol. Oi que veu escriure un munt d’històries diferents a partir de la meva història? Ho veu poder fer perquè veu veure el món des dels vostres ulls i el veu acolorir al vostre gust. Escriviu coses que us agradin i que us surtin de dintre. Oblideu modes, oblideu escriure perquè «al mestre o la mestra li agraden aquest tipus de contes», oblideu escriure històries perquè «queden bé». No. Que siguin les vostres històries.

-Bona oïda. Per fer parlar als personatges com si aquelles paraules només les pogués dir el personatge. Si és atrevit, que parli valent. Si és poruc, doncs poruc. Que cada personatge parli diferent dels altres. A la seva manera.

-Bon ritme. A cada capítol hi ha de passar algun fet que faci avançar l’acció. No ha de ser pas un terratrèmol. També pot ser que un personatge tingui gelosia, o por, o que s’encanti veient un arc de Sant Martí.

-Memòria. Per no oblidar tot el que hem escrit. Si a un personatge no li agrada la sopa no podem fer que després se la mengi tant content. Hem de tirar enrere i rellegir si tenim dubtes.

-Paciència i alegria. Paciència per seguir quan costa. I alegria per gaudir de l’escriure.

I prou, que li he fet veure a l’Anna que si omplíem més la caixa us atabalaríeu! Llavors l’Anna ha tingut una idea. No dos.

1- Quins contes us agraden més i per què? L’Anna diu que si penseu en els llibres que us fan gaudir més podreu descobrir algun dels secrets de la feina d’escriure. 2-Què us costa més a l’hora d’escriure? Què us fa suar la cansalada? L’Anna diu que si li expliqueu on us encalleu us pot donar un cop de mà.

Va, jo us diré un llibre que m’agrada molt. Petó de mandarina, de l’Eulàlia Canal, perquè quan el llegeixes sembla que la vida de cada dia sigui més bonica. I l’Anna diu que li agradava molt, Jim Botó i Lluc el maquinista, de Michael Ende, perquè quan el va llegir va voler conèixer els dos protagonistes, i viatjar amb ells per móns increïbles.  I que li va fer venir ganes d’escriure!

Petons fredolics

Rita F.