El conte

El conte

Nens i nenes,

sóc l’Anna Manso, l’escriptora i us escric per dir-vos que la Rita s’ha refredat. S’ha refredat tant que no té veu, està afònica. Té el cap emboirat per la febre i li fa mal tot. No és res, un constipat empipador. Per fer-se passar l’estona la Rita s’ha mirat l’atles de l’avi, aquell on hi surten indrets estranys, en els que viuen el niu de personatges que, pel que sembla, vosaltres coneixeu tant i tant bé. La Rita voldria viatjar-hi, però em sembla que sospita que els indrets no es poden trepitjar. O que NOMÉS es poden explorar amb la imaginació. Tot això m’ho ha escrit per correu electrònic. M’ha enviat un missatge no massa llarg, que no es trobava bé. Pobra Rita, he exclamat en llegir la carta. Jo, quan era petita i estava malalta, llegia i les hores, enlloc de passar, me les empassava. I em sembla que a la Rita també li agrada molt llegir.

I el seu llibre preferit encara no l’ha escrit ningú. És el conte que vosaltres, amb l’ajuda dels mestres i amb la meva ajuda li podem regalar a la Rita. Un conte que passarà pels països misteriosos, sorollosos, solitaris i perillosos de l’atles de l’avi. I les banderes, les balenes, els pops, els cotxes i tots els personatges que heu creat podran parlar, moure’s i conèixer la Rita. Sí. La Rita serà la protagonista! Oi que tenia ganes de viatjar? Doncs la farem viatjar! I mentre es recupera, llegirà la nostra història i, segur, s’ho passarà pipa. Què? Us hi veieu en cor? A través de la Rita us he explicat unes quantes eines de l’ofici d’escriure, i els vostres mestres també. Sí? GRÀCIES!!!!!

Llavors… comencem!

CAPÍTOL 1 – ANNA MANSO

La Rita fredolica, la nena que vivia a la Ciutat més Freda del Món, va fullejar l’atles de l’avi per enèsima vegada. Era un llibre molt antic que havia trobat a l’habitació dels mals endreços de l’avi i des de llavors no podia deixar de mirar-se’l. Hi sortien uns indrets fantàstics i la Rita, quan es mirava l’atles, deixava anar la imaginació. Ai, qui pogués viatjar al Mar més Perillós del Món, o al Bosc més Misteriós, o, fins i tot, a la Ciutat més Sorollosa o al País més Solitari. Tots ells li semblaven destins llaminers i alegres al costat de la monòtona i avorrida ciutat on vivia, a la que sempre hi feia el mateix: fred. A poc a poc s’havia acostumat a les baixes temperatures i a la incomoditat de les tantíssimes capes de roba que s’havia d’engiponar. Continuava sent la Rita fredolica, però havia crescut i ho portava millor. Ja no remugava tant i quan es notava que tenia ganes de deixar anar un renec trucava a l’avi. L’avi Enric continuava sent el seu aliat, el seu còmplice, l’única persona que l’entenia. La seva germana petita, la Carlota i els pares continuaven igual d’encantats de viure on vivien. La botiga de bufandes i guants de la família anava cada vegada millor i, vés, no tenien cap queixa.

La Rita es va tornar a mirar l’atles. El Mar més Perillós del Món seria el primer lloc que triaria. La Rita era fredolica però gens poruga i el nom, enlloc de fer-li basarda, li feia venir ganes de viatjar.

-Avi -va preguntar- tu saps com es pot arribar al Mar més Perillós del Món?

-I tant que sí -va respondre-li l’avi Enric com si parlés d’anar a visitar un país qualsevol- hem d’obrir la porteta de fusta amb unes paraules màgiques.

-Com? Unes paraules màgiques? I tu saps on és aquesta porteta? -La Rita parlava a tota bala, sorpresa i nerviosa.

-Ho diu a l’atles, al final. I no, no sé on és la porteta. Ja et vaig dir que l’atles l’havia comprat a un llibreter de vell, a un dels meus viatges.

La Rita es va desinflar com una pilota rebentada. Però es va estranyar. Com era que l’avi havia llegit les instruccions i ella no? Va tornar a agafar l’atles, va girar fulles i fulles i no va trobar cap lloc on expliqués el que explicava l’avi.

-Avi, no ho trobo

L’avi va mirar-la estranyat. Va agafar el llibre i li va mostrar unes fulles. La Rita només hi veia pàgines en blanc! Quin misteri. L’avi hi llegia lletres i la Rita no! Rumiant, rumiant, van pensar que la vegada que l’avi i ella havien aconseguit fer servir la vareta màgica d’una fada, la Berta, l’avi havia tingut molta més estona la vareta a la mà. Potser encara li quedava una mica de res de pols màgica als dits.

-Avi, si tu pots llegir les instruccions, que deuen estar escrites amb tinta encantada, potser, si et mires l’atles amb atenció, pots trobar on és la porteta de fusta.

I ho va fer. L’avi va agafar una lupa per veure-hi millor i va mirar, remirar i recontramirar tots els racons del mapa del Mar més Perillós del Món. Sobretot va repassar les fronteres. L’avi va alçar la vista i va dir:

-No t’ho creuràs. La porteta està al parc de davant de casa teva. Aquí, a la Ciutat més Freda del Món.

La Rita va picar de mans, va saltar sobre l’avi i se’l va menjar a petons. L’avi estava contentíssim. Ell tenia gairebé més ganes de viatjar que la Rita i no li va costar gaire fer la maleta, trucar als pares de la Rita, explicar-los que se l’enduia de viatge aprofitant que eren vacances d’escola i plantar-se davant la porteta. La van trobar de seguida, amagada rere un arbre. Semblava la tapa d’una claveguera, només que era de fusta.

-I ara què? -Va preguntar intrigada la Rita.

-No ho sé. Em pensava que quan seriem davant la porta se m’acudiria alguna idea -va respondre l’avi encongint-se d’espatlles.

-Toca-la. Toca la porteta, avi -va demanar la Rita.

L’avi va acariciar la fusta amb els capcirons dels dits, i unes paraules misterioses li van venir al cap:

-363, obre’t en un tres i no res!

La porta es va obrir. L’avi va voler saltar primer. Quan arribés faria un crit i avisaria a la Rita que no hi havia cap perill. Però la Rita va esperar i esperar sense que l’avi digués res. Amoïnada va saltar porta enllà i… zas! Va lliscar per un tobogan, avall, avall, avall…

LA RITA TROBARIA A L’AVI? O NO I HAURIA DE SEGUIR BUSCANT-LO TOTA SOLA? COM ERA EL MAR MÉS MISTERIÓS DEL MÓN? QUINS PERSONATGES HI VIUEN? REBRIEN BÉ A LA RITA? I A L’AVI? HO SABREM, GRÀCIES A L’ESCOLA EL PLA, AL PROPER CAPÍTOL. BONA IMAGINACIÓ A TOTS I TOTES!

CAPÍTOL 2 – ESCOLA EL PLA

I cataplum… la Rita cau en una platja i no veu res perquè té els ull ben plens de sorra. Quan es treu la sorra mira i veu davant seu un mar molt estrany. Té unes onades molt grans i l’aigua és molt fosca. De moment no veu l’avi per enlloc. Mira cap a l’horitzó i es sorprèn en veure peixos que salten. Són peixos molt estranys, tenen tres cues i una escata gegant al mig. Fan molt mala cara i semblen perillosos. La Rita és valenta i no s’espanta fàcilment, continua mirant i veu una balena que té dos caps i pensa quins animals més estranys, mai havia vist un mar com aquest.

La Rita es gira i pensa és un somni? però de cop i volta pensa en l’avi crida tot caminant per la platja: – Avi, avi, on ets?-ningú li respon.
Al final tot i que li fa una mica d’angunia decideix tirar-se al mar i nedar.
De sobte davant seu se li presenta un pop amb cara de bo. La Rita no té por i li pregunta:
-Hola, com et dius?

– Em dic Pipus i et saludo d’aquesta manera. En Pipus la ruixa amb tinta de colors. La Rita comença a cridar com una boja i en Pipus riu i s’amaga darrere unes roques. De cop la Rita sent una veu darrere seu que li diu:
-Qui ets nena?
-Sóc la Rita i estic buscant el meu avi. I tu qui ets?
-Sóc una balena i em dic Melissa.
La Rita queda meravellada en veure una balena gegant i de color lila.
-Em podries ajudar?
-I tant que sí. Vine amb mi.
La Melissa li explica que en el mar on es troben passen coses molt estranyes, que en Pipus és un bon pop però una mica entremaliat i juganer i que ella l’acompanyarà a buscar l’avi. En Pipus que sent la conversa surt del seu amagatall i diu:- Que puc venir amb vosaltres, us prometo que em portaré bé…
La Melissa i la Rita es miren i diuen: -Vale, però has de fer el que nosaltres diem perquè haurem de passar per llocs molt perillosos i no convé fer soroll.
La Melissa agafa suament la Rita amb la cua i la col·loca damunt la seva esquena. La Rita diu:- Que guai, es veu tot molt bé des d’aquí dalt! I comencen el viatge. En Pipus va a davant explorant el camí i la Melissa i la Rita darrere seu. En Pipus es fa un tip de tirar tinta per espantar tots els animals marins perillosos que es troben però, atenció, la tinta aquesta vegada no és de colors sinó de color negre com el carbó.
De cop i volta la Rita li diu a la Melissa:- Atura’t, Melissa, que em sembla que hi ha algú en aquella caleta. Sí, podria ser l’avi. Ens hi acostarem una mica més.
La Melissa avisa en Pipus i es dirigeixen tots cap a la caleta.
-Em penso que sí que és l’avi-diu la Rita. Acompanya’m tu Pipus que ets més petit i ens hi podrem acostar més.
I ja tenim la Rita i en Pipus dirigint-se cap a la caleta i a la Melissa que s’ho mira d’un tros lluny.

Serà l’avi, el trobarà……?

Fins aviat.

CAPÍTOL 3 – ANNA MANSO

La Melissa, en Pipus i la Rita nedaven fins a la platgeta i mentre avançaven la Rita va començar a suar, la Melissa va començar a suar i en Pipus també va començar a suar, tots tres suaven! Quan ja eren a tocar de la caleta la Rita va preguntar.

-Com pot ser que suem si som dins el mar? No ho entenc!

-Ai, nena, aquest mar és perillós i també empipador. A l’hivern sues i a l’estiu et congeles -va explicar la Melissa-. Resulta que hi ha un tren que…

-Piiiiiiiii!!!!!

En aquell moment un xiulet va interrompre l’explicació de la balena. La Rita va contemplar bocabadada com un tren arribava a la caleta. La seva gran caldera de foc escalfava l’aigua de tot el mar deixant-la a una temperatura que la Rita va trobar deliciosa. Però el que més va sorprendre la Rita va ser veure com l’avi apareixia de darrere unes algues, la mirava i enlloc de venir-la a trobar pujava dalt de la màquina i conduïa el tren, allunyant-se, com si fugís.

-Aviiiii!!!! – va cridar la Rita. Però l’avi no la va sentir i en un tres i no res el tren i l’avi havien desaparegut. La Rita no entenia res.

-El teu avi és dels meus. Té ganes de gastar-te una broma. -va exclamar en Pipus.

-O potser no t’ha vist -va consolar-la la balena-. Mira nena, jo faig de cartera i recorro el mar amunt i avall. No et preocupis que si el teu avi és per aquí el trobarem.

La Rita es va animar una mica, però el somriure se li va estroncar de cop en veure com un tauró s’acostava al grup a tota velocitat, amb la boca oberta i una cara de gana que feia feredat.

OH, OH! I ARA QUÈ? SE’LS CRUSPIRÀ EL TAURÓ? I L’AVI? PER QUÈ FA COSES ESTRANYES I FUIG DE LA RITA? LA RESPOSTA ÉS AL MAR O CALDRÀ VIATJAR MÉS ENLLÀ? LA RESPOSTA LA TÉ L’ESCOLA POMPEU FABRA.

CAPÍTOL 4 – ESCOLA POMPEU FABRA

El tauró s’acosta a gran velocitat. I quan està a punt de tocar-los s’atura de cop.

Pensant que el tauró els volia atacar, la Melissa li dóna un cop de cua i en Pipus li agafa la cara amb els vuit tentacles i li llança caramels amb el tercer ull.

– Aiiiiiiiiiiiiiiiiii, deixeu-me, siusplau, no volia espantar-vos. Sóc en Pepet, el tauró. Aquest és un lloc perillós. Qui sou ? Què hi feu aquí?

La Melissa i en Pipus li demanen perdó i li expliquen que estan ajudant a la Rita a buscar el seu avi que fa poc han vist conduint un tren.

No es refiaven gaire d’aquell tauró de dents blaves i de la mida d’un meló.

La Rita li pregunta:

– Saps si hi ha alguna estació de tren aprop?

– Sí -contesta en Pepet. Al costat de les algues verinoses, davant d’una cova fosca. Fa uns moment he vist un tren conduit per un home que entrava a la cova. Avui no tinc gaire feina, si voleu us hi acompanyo.

Tots hi estan d’acord. Pel camí la Rita li diu a en Pepet que és molt petit per ser un tauró i que no fa por i que troba estrany que canviï de color, ara groc, ara rosa.

En Pepet li explica el seu secret: quan s’enfada pot arribar a ser tan gran que es pot empassar una barca.

Ja han arribat prop de la cova. La Rita veu petjades del seu avi que calça un 52. Segueixen les petjades i veuen l’estació de tren amb un rètol que posa “TAURONS MORTS DE GANA”

Entren a dins i veuen una persona . És l’avi Enric. Quan veu a la Rita l’avi crida:

– Aparta’t d’aquest tauró!!! És molt perillós!!!

CAPÍTOL 5 – ANNA MANSO

El tauró Pepet, espantat pel crit de l’avi, s’amagà rere la Rita i aquesta, morta de riure, procurà calmar tothom.

-Pepet, no t’espantis, és el meu avi. Avi, no t’espantis, és el tauró Pepet i pel que veig és incapaç de cruspir-se un mosquit. Avi, per què has fugit quan m’has vist arribar?

L’avi Enric no escoltava. Mirava a terra, al sostre, a les parets de l’estació, arreu.

-Rita, hem de fugir. Ajuda’m a trobar la sortida.

-De qui hem de fugir?

-Hem de marxar o s’adonaran que he sigut jo.

-Que has sigut tu? Què has fet, avi?

L’avi estava molt esverat. La Rita es va amoïnar. Què li havia passat a l’avi en caure porta avall que el feia diferent d’aquell avi tan eixerit i rialler? En Pipus, la Melissa i en Pepet, van interrompre les cavil·lacions de la Rita amb un crit.

-Els taurooooons!!!!

Tretze taurons ferotges, imponents i afamegats s’acostaven a l’estació. No s’assemblaven gens a l’inofensiu i petit tauró Pepet. En Pipus, la Melissa i en Pepet van fugir. Només van quedar la Rita i l’avi Enric. Els taurons els van arraconar contra les algues verinoses. No hi havia escapatòria.

-Torneu-nos el que ens heu pres! -va bramar una taurona que semblava la capitost del grup.

L’avi Enric, enlloc de contestar, es va ajupir, sorprès. Va agafar una mandarina que hi havia a terra i es va alçar. Va prendre la Rita de la mà i li va dir:

-L’he trobat. He trobat el MUR257! Fugim.

I es va llançar de cap dins la mandarina! Com es pot llançar un de cap dins una mandarina? No ho sé, ho haurem de preguntar a l’avi i la Rita perquè tots dos van desaparèixer del davant dels taurons i van aparèixer a MUR257, el país més solitari del món.

QUÈ LI HAVIA PASSAT A L’AVI PER CANVIAR TANT? QUÈ HAVIA PRES ALS TAURONS DEL MAR MÉS PERILLÓS DEL MÓN? PER QUÈ VOLIA FUGIR PRECISAMENT A MUR257? QUANTS MISTERIS QUE HAURAN DE RESOLDRE ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA VILAGRAN!!!!

ATENCIÓ: que tothom llegeixi els comentaris dels altres nens i nenes, que són molt interessants i poden ajudar a fer avançar la història. I teniu en compte les descripcions dels espais i dels personatges. I vinga, que ho esteu fent molt i molt bé i quedarà un conte emocionant, divertit i nostre.

CAPÍTOL 6: COL•LEGI VILAGRAN

La Rita i l’avi eren en un lloc on no hi havia ningú, no se sentia cap soroll, no bufava el vent i res no es movia. Una mica enllà es veia una ciutat, però era un indret estrany, silenciós… semblava una ciutat fantasma.
– On som, avi?- va demanar la Rita.
– Som a Mur257…el país més solitari del món.
L’avi li va explicar que quan era amagat darrere les algues, va trobar la mandarina i que de seguida la va reconèixer…era la porta a Mur257 (ho havia llegit a l’Atles). Així, que la va agafar per si li calia d’anar-hi.
– I per què m’has dut aquí?
– Doncs per dos motius: primer, per a fugir dels taurons. I segon, et volia …
De sobte, una veu tenebrosa el va interrompre: “Sóc Sharkenstein… torneu la deeeeent…”
L’avi va canviar de cara i la Rita, que el coneixia bé, li va dir amb veu tremolosa:
– Ai avi…què has fet?
– Ummmm, Rita…és que…
– Avi, per què estaven tan enfadats els taurons?
– El cas és que… Mira Rita, tu coneixes la meva afició per a col•leccionar coses dels viatges, no? Doncs bé, he trobat una dent de tauró i l’he agafada com a record, però…tot seguit hi ha hagut una forta tremolor i tots els taurons han embogit, s’han tornat salvatges i perillosos. Han començat a perseguir-me…
– I…?
L’avi va dir que aquella dent pertanyia a Sharkenstein, el primer tauró de tots els taurons, i protegia a la resta d’una terrible maledicció… Només s’havia de tornar al seu lloc per a solucionar el problema, però…l’havia perduda.

CAPÍTOL 7 ANNA MANSO

-Avi! -La Rita estava enfadadíssima- I ara què fem? A més, tinc una gana.

-Doncs jo també, perquè m’està venint una flaire a xocolata, que la panxa em fa més soroll que un exèrcit de camions.

L’avi i la néta van seguir el rastre d’aquella flaire tan bona fins que van topar de nassos amb un càctus o un ésser que s’hi assemblava. Era grassonet com una vaca i alt com un fanal. I les seves punxes no punxaven i feien molt bona olor a xocolata i a pollastre.

-Hoooola, sóc en Pinxo, el cactus gandul.

La Rita i l’avi li van explicar qui eren i el seu problema. I també que tenien molta gana.

-Ah, cap problema. Llepeu, llepeu les meves punxes. N’hi ha de dolces i de saldes. Au, a menjar. I no patiu, després tornen a sortir!

Amb la panxa plena, la Rita i l’avi ja no estaven tan atabalats. Però continuaven tenint el mateix problema. On era la dent de tauró?

-Perdoneu, però jo sé d’algú que potser us pot ajudar -es va oferir en Pinxo- però em fa mandra pensar. Us haureu d’esperar una estoneta.

El cactus es va adormir de cop, com un soc. La Rita i l’avi van esperar una miqueta, però tenien ganes de tafanejar aquell país tan estrany i van començar a caminar fins que van arribar fins a un riu. La Rita, morta de set, va ajupir-se per beure i només tocar l’aigua… Pam! Va tornar-se invisible!

CARAM! SER INVISIBLE SERÀ UNA AJUDA O UN PROBLEMA? I ELS TAURONS, ELS PERSEGUIRAN? LA RITA PODRÀ TORNAR A SER VISIBLE? QUI MÉS HI HA AL PAÍS MÉS SOLITARI DEL MÓN? NENS I NENES DE L’ESCOLA MAS MASÓ, SE US HA GIRAT FEINA!

CAPÍTOL 8 – ESCOLA MAS MASÓ

Llavors l’avi va començar a buscar la Rita per tot arreu:

– Rita! Rita! on ets?- va exclamar l’avi.

Més tard, l’avi va començar a notar que tenia la boca ben seca i va decidir anar a beure aigua del riu. De sobte, va sentir una veu molt aguda que li deia:

-No beguis d’aquesta aigua! És tota meva!

L’avi va contestar:

-Qui ets?- Ets la Dina? Fa temps vaig llegir al meu Atles que en aquest país tan solitari hi vivia una bandera egoista amb una veu molt semblant a la teva.

-Sí, sí, aquesta sóc jo!- va contestar al Dina. – I… què hi fas en aquest país tan solitari?

-És una història molt llarga d’explicar. Estic molt preocupat per la meva néta Rita que ha desaparegut.

La Dina després de pensar una bona estona, li va dir que coneixia algú que el podria ajudar.

-Jo sé algú que et pot ajudar- li va dir la Dina.

-Ah sí? qui és?- va respondre l’avi Enric.

-És un amic meu que es diu Pepitu, el volcà tossut.

-I a on el puc trobar? – va preguntar l’avi que estava molt nerviós i amoïnat.

-Mira, has d’agafar aquesta drecera estreta i arribar fins al final del camí. Allà veuràs, de seguida, un volcà molt gran que canvia de colors.

L’avi, tot neguitós, va començar a caminar i al cap d’una estona va veure en Pepitu, un volcà immens.

Quan va arribar als tentacles d’en Pepitu, l’avi va sentir una veu greu que li deia:

-Qui ets? Què hi fas aquí? – li pregunta en Pepitu.

– Estic buscant la meva néta que es diu Rita. No l’has vista?

En Pepitu li va comentar que havia sentit una veu en un dels seus cràters. L`avi Enric li va demanar si hi podia entrar, però com que el volcà era molt tossut, li va dir que per entrar havia de passar una prova.

La prova consistia en netejar un tros de gelatina del volcà, ja que ell se sentia molt brut i enganxós.

L’avi va superar la prova ràpidament i va entrar al cràter número dos. Va començar a caminar a dins del cràter i, de sobte, va ensopegar amb una petita ampolla de vidre que contenia un líquid de color lila.

Tot seguit, va sentir una veueta coneguda que li deia:

-Avi! Avi! sóc la Rita! Ajuda’m si us plau!

-Rita! ets tu? on ets?

-Avi, estic al costat teu, a la teva dreta. Tira’m el líquid que hi ha dins l’ampolla i seré visible i així podré ajudar-te a buscar la dent de tauró.

L’avi Enric va seguir les instruccions de la seva néta Rita. I… uns segons més tard… va aparèixer la Rita.

Estaven tots dos molt contents, es van abraçar molt fort i van continuar pensant com podrien trobar la dent.

Però… quan van voler sortir del cràter d’en Pepitu no podien fer-ho, no trobaven la sortida i van començar a cridar:

-Auxili! Auxili! Ajudeu-nos! Pepitu esclata a veure si així podem sortir!

CAPÍTOL 9 – ANNA MANSO

El volcà Pepitu els va respondre que ara no tenia ganes d’esclatar i com que era tan tossut no canviava d’opinió. Deia no, i quan ell deia no, era no, no i no.

-Fem-li pessigolles! -va saltar la Rita.

I la Rita i l’avi van fer-li pessigolles dins el cràter i el volcà Pepitu va esternudar. En fer-ho la Rita i l’avi van sortir volant, volant, volant!!!!! Van passar per sobre del País Més Solitari del Món. Només hi van veure el volcà Pepitu, la bandera Dina i el Pinxo, el cactus. És clar, per alguna cosa es deia com es deia. Van passar de llarg i van sobrevolar el mar més perillós del món i van poder veure un grup de taurons enfadats dirigits pel temible Sharkenstein buscant-los per tot arreu. Per sort els taurons no van alçar els ulls i ni es van adonar del vol de la Rita i l’avi. I quan gairebé van acabar de travessar el mar l’avi va veure una coseta brillant al llom de l’enorme balena Melissa que xerrava amb el pop Pipus.

-La dent! L’he vista! La té clavada la balena Melissa! Hem de tornar! -Va exclamar l’avi.

L’avi i la Rita van provar de saltar de cap al mar, però l’impuls de l’explosió del volcà era tan gros que van continuar volant. Fins que, molta estona després, en mig de l’oceà, mentre sobrevolaven una illa que s’alçava com una teulada, van perdre impuls i van caure avall, avall, avall, fins que van aterrar a un bosc.

-Ai, ai, ai!!!! -cridaven la Rita i l’avi, espantats.

Ja es veien amb el cap trencat i les cames torçades. O amb el cap torçat i les cames trencades, van caure sobre unes branques, flonges com un coixí. Eren les branques d’un arbre altíssim. De les branques en penjava una fruita estranya. Una mena de barreja de mitjó i kiwi! La Rita, morta de gana, el va tastar.

-Eeeecs! Està fastigós! Té gust de peus suats!

L’avi havia tingut més sort. Havia collit una fruita de la branca d’un altre arbre. Una barreja de síndria i meló que pesava com un mort. Estava boníssima. Avi i néta es van atipar a cor que vols.

Després, a poc a poc, van baixar per les branques. Quan van ser a terra van caminar en silenci. Aquell bosc tenia un silenci que posava els pèls de punta. No se sentia cap fressa. Ni una formiga, ni un ocell, ni el trepig d’un porc senglar. Res. La Rita es va fixar que els arbres tenien porta. Va obrir-ne una i llavors va sentir una veu que deia.

-Jo de tu no hi entraria

Es van tombar i van veure… un llop! Un llop?

NENS I NENES DE L’ESCOLA GEGANT DEL REC. EXPLIQUEU, EXPLIQUEU QUINA MENA DE LLOP ERA. ELS PODRIA AJUDAR A TORNAR AL MAR MÉS PERILLÓS. QUINS MISTERIS AMAGA AQUEST BOSC. ELS EN TORNARÀ A PASSAR UNA A LA RITA I A L’AVI. COM VA PERDRE LA DENT, L’AVI. ENCARA NO HO HA EXPLICAT. AI, QUINS NERVIS, ARA HEM D’ESPERAR UNA SETMANA PER SABER COM CONTINUA!

CAPÍTOL 10 – ESCOLA GEGANT DEL REC

La Rita i l’avi es van quedar bocabadats. No sabien si fugir corrents de por o caure a terra morts de riure. Davant seu hi havia un llop amb una cresta punk i vestit amb roba dels anys setanta (pantalons marrons acampanats, una samarreta blanca estreta i unes ulleres de pilot superfashions).

La Rita no parava de riure i li feia tant de mal la panxa que no es va adonar que l’avi Enric no parava de tremolar com una fulla. Estava molt espantat.

– Què fas amb aquestes pintes! Li va dir la Rita amb un to burleta.

– Això és el que volia sentir, tothom té por de mi i ningú em diu la veritat.

De sobte, l’avi va parar de tremolar. Havia sentit a parlar en algun lloc d’un llop molt fort i presumit. A on?

Entre pensament i pensament de l’avi, la Rita i el llop van fer les presentacions. En un moment, la Rita ja sabia que aquest llop es deia Narcís i que li encantava vestir a la moda. Aleshores la Rita sense pensar-s’ho dos cops li va demanar ajuda i en Narcís encantat va acceptar perquè va veure que almenys la Rita era molt sincera.

De cop i volta, l’avi va passar de no moure ni un dit a saltar d’alegria. Ja tenia la resposta que buscava a dins del seu cap. Si! A l’atles havia sentit a parlar del llop i la seva afició a volar en globus….Els ajudaria a construir-ne un i així volar fins a la dent?

De sobte, un soroll va interrompre el silenci que els havia acompanyat des de que havien arribat a aquest bosc tan misteriós. A l’altre costat de la porta que la Rita havia estat a punt d’obrir es sentia una fressa massa estranya…

CAPÍTOL 11 – ANNA MANSO

La porta es movia. Algú, a l’altra banda, provava d’obrir-la, empenyent fort.

-Ajudeu-me! -va bramar una veu aflautada i ridícula des de dins de l’arbre- m’he quedat encallat i no puc sortir.

La Rita i l’avi es van mirar estranyats però al llop Narcís se li escapava el riure per sota el nas. Els va explicar que es tractava del mussol Estrellat, un mussol golafre que endrapava tant que, de vegades, estava tan gras que es quedava encallat dins el tronc d’un arbre. Era dels pocs éssers dels que vivien al bosc que havien travessat les portes que hi ha als arbres. Unes portes misterioses que et portaven als llocs més insospitats.

Tots tres van provar d’obrir la porta. Semblava fermada amb pany i clau.

-Que estrany -va rumiar en veu alta el llop Narcís- les portes acostumen a obrir-se.

-Un misteri del bosc misteriós! -va exclamar la Rita.

-Potser necessita unes paraules màgiques, com la porta per on vam entrar, Rita -va recordar l’avi.

Una veueta dolça i petita els va interrompre.

-Ehem… d’això… perdò… és que… jo sé quin és el misteri.

El llop Narcís, l’avi i la Rita van mirar per tot arreu fins que van descobrir que la veu sortia d’una mena de bolet, petit, petit, petit que, per moments envermellia com una cirera i s’anava encongint més i més i més…

Mentre observaven atents el bolet, el mussol va cridar espantat:

-Ràpid! Ràpid! Treieu-me d’aquí! Que vénen! Que vénen!

EL BOLET S’ENCONGIRÀ FINS A DESAPARÈIXER? QUI ÉS AQUEST BOLET? SABRÀ ALLIBERAR EL MUSSOL I TREURE L’ENTRELLAT DEL MISTERI DE LA PORTA? QUÈ LI PASSA AL MUSSOL QUE ESTÀ TAN ESPANTAT? QUI VE? QUINS ALTRES MISTERIS AMAGA AQUEST BOSC? I LA DENT? AAAAAAAAAI, QUANTES PREGUNTES QUE HAURAN DE CONTESTAR ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA LA FARGA. SORT I ÀNIMS! EL CONTE VA A TOTA MÀQUINA!

CAPÍTOL 12 – ESCOLA LA FARGA

L’avi i la Rita van veure com aquell bolet s’anava fent cada vegada més petit fins arribar a la mida d’una oliva.

-Què t’està passant? –va dir l’avi.

I de sobte el bolet va créixer una mica.

La Rita va exclamar:

-Mira avi! Quines estrelles tan boniques que té al barret!

I el bolet es va tornar a encongir.

-Però què li passa a aquest bolet? -va dir la Rita.

El llop els va explicar que en Tim, el bolet, quan li parlava una noia o els seus amics es reien de les seves potes, s’encongia de vergonya.

-Doncs ja parlaré jo amb ell, Rita! -va dir l’avi.

Així doncs, l’avi va continuar parlant tot sol amb el bolet i li va explicar el misteri:

-Posant una de les meves estrelles a la porta de l’arbre aquesta s’obrirà! Però hi ha un petit problema…

-Ehem, ehem, que segueixo aquí dins tancat! –va exclamar el mussol.

-Tranquil Estrellat, que aquesta gent ens ajudarà! –va respondre el bolet.

En Tim va continuar parlant amb l’avi:

-El problema és que només es poden treure les meves estrelles amb el petó d’una nena.

-Cap problema, ja te’l faré jo el petó!-va exclamar la Rita ben decidida.

Li va fer el petó i, amb l’estrella a la mà, va anar a obrir la porta.

El mussol va poder sortir. Estava molt espantat. Havia caigut des de dalt de tot de l’arbre i el cor li anava a mil per hora. Havia observat, a través dels seus ulls amb visió de telescopi, com tota la manada de taurons ferotges es dirigia cap al bosc.

El mussol pensava que el perseguien perquè un bon dia, amb un arbre transportador, havia arribat a la platja. Tenia tanta gana que va agafar el menjar dels taurons i a partir de llavors aquests el tenien vigilat.

-Estigues tranquil Estrellat –va dir l’avi – aquesta vegada ens persegueixen a nosaltres perquè els vaig agafar la dent del seu avantpassat i la vaig perdre. No sé com va anar a parar a l’esquena de la balena Melissa i ara m’agradaria recuperar-la.

L’Estrellat va dir que sabia com fer-ho però abans necessitava atipar-se. Va menjar molt i molt fins que va tenir una idea fantàstica:

-Ja ho tinc! Us podeu transportar fins al mar a través de l’arbre que hi ha més al nord de l’illa, aquest us portarà fins a la balena i així recuperareu la dent! Oi que sereu capaços de trobar l’arbre?

CAPÍTOL 13 – ANNA MANSO

Una fuetada d’aire calent va tombar-los a terra a tots cinc: a la Rita, l’avi, el llop, el bolet i el mussol. El vent duia tanta escalfor que les estrelles del bolet es van fondre, els pèls repentinats amb gomina del llop presumit es van marcir i al mussol li suaven les plomes. Els únics que somreien feliços eren la Rita i l’avi.

-Oh, quina escalfor més agradable -exclamava la Rita-. Avi, no cal que marxem tan ràpid d’aquest bosc. S’hi està d’allò més bé.

-Podem anar fins a la porta fent un passeig tranquil. Ens ho agafarem amb calma -va proposar l’avi.

El mussol els va explicar com arribar-hi, seguint tot dret, prenent la desviació de l’esquerra, just on hi ha un avet que fa platomes, una fruita barreja de platans i pomes, i continuar fins a trobar un roure gros, enorme, altíssim com un gratacels, que en lloc de fer aglans, fa pinçapinyes, una fruita que amb forma de pinça d’estendre i pell de pinya tropical.

-Sobretot, no tasteu les pinçapinyes, que són verinoses! Si algú en tasta es converteix en un ésser misteriós, en un interrogant amb potes! -va advertir-los l’Estrellat -. El cos pren la forma d’un interrogant i només parla fent preguntes.

-Ostres, quines coses que passen en aquest bosc! -va exclamar la Rita.

En Tim tampoc els va acompanyar. Tenia vergonya. Però el Narcís no en tenia gens i li venia de gust trescar entre els arbres.

-Aquí cada passejada és diferent. Sempre passen coses…

I tant que en van passar. Van trobar ocells que amb veu de cantant d’òpera els van indicar el camí. Com sabien on anaven? Ah, misteri. Més misteris. De cop va sonar el timbre d’un telèfon. La Rita, encuriosida, es va atansar al tronc d’un arbre. De cop una branca es va transformar en telèfon i la Rita va despenjar l’auricular.

-Sí? Digui?

-Sóc en Sharkenstein! Torneu-nos la dent! Sabem que sou al bosc misteriós i aviat trobarem la porta que ens permetrà entrar-hi! Ja hem estat a punt de colar-nos abans, llàstima d’aquell mussol tan gras! Si no ens torneu la dent apareixerem a la ciutat més freda del món!

La Rita va penjar espantada. Van apressar el pas. Se’ls havien passat les ganes de quedar-se al bosc. Només volien tornar al mar i solucionar el problema. Van arribar al roure que feia pinçapinyes i van provar d’obrir la porta. Tancada i barrada.

-Ja hi som. Un altre misteri -. La Rita començava a estar farta de tants misteris.

-Espera. Mira’t bé la porta. Quin pany més curiós. Té forma d’interrogant! -va observar el llop Narcís.

-Les pinçapinyes! N’hem de fer servir una perquè la porta s’obri! -va saltar la Rita.

L’avi va agafar una pinçapinya petita i la va acostar a la porta. Res. La va acostar encara més, tant que el fruit va tocar el pany i la pinçapinya va prendre la forma d’un interrogant. La porta es va obrir. El llop es va acomiadar de la Rita i l’avi i la Rita li va regalar un mocador de seda lila que duia lligat al coll. El llop, presumit, va trobar que el lila li esqueia i li va agrair l’obsequi.

L’avi i la Rita van entrar dins l’arbre i van tancar la porta. Al moment van veure una porta nova davant seu. La van obrir i en sortir, enlloc de veure l’aigua del Mar Més Perillós només van veure sorra. Sorra d’un desert!

CARAM! I ARA QUÈ? SABRAN TROBAR EL CAMÍ DE TORNADA? AQUEST DESERT ÉS A LA VORA D’UN LLOC INTERESSANT? CONEIXERAN A MÉS PERSONATGES? PERSONATGES QUE FAN MEU O QUE RONDINEN? NENS I NENES DE L’ESCOLA DOMINIQUES DE SALT, TENIU TOTES LES VACANCES DE SETMANA SANTA PER RUMIAR I FER ANAR LA IMAGINACIÓ. BONES VACANCES A TOTHOM I FINS D’AQUÍ DUES SETMANES.

CAPÍTOL 14 – ESCOLA MARE DE DÉU DEL ROSER (Dominiques)

Tant punt van posar els peus a terra, l’avi es va entrebancar amb uns ferros llargs i prims mig ensorrats i, mentre pensaven què hi feien allà, en un desert, van sentir un “Mèupiii! Mèupiii! que sortia d’una màquina de tren. En un tres i no res, el tren es va plantar davant de l’avi i la Rita. D’una revolada en va sortir una gateta esquifida i molt atabalada que els hi va proposar de portar-los fins a la ciutat, però que s’havien d’afanyar perquè no volia fer tard, ja que quasi eren les 4 i era hora de sopar.

Just quan pujaven, la Lídia, que així es deia la gateta maquinista, es va dirigir a l’avi i li va dir: -La teva cara em sona d’alguna cosa. Tu ets…

-No, no!!! No ens coneixem de res! Mira ja hem arribat! –va interrompre l’avi suat i nerviós.

– Un moment, ja sé qui ets!- va dir la Lídia. Vas ser tu qui em vas robar el tren quan vaig anar d’excursió al Mar més Perillós del Món!

Quan la gateta estava a punt de telefonar al seu amic Sharkenstein per donar-li la notícia de la troballa que havia fet, va aparèixer en Rondillot, el rellotge rondinaire, que amb la seva veu ronca i desafinada va fer caure un bon ruixat. Com que l’avi portava caramels de mel i llimona a la butxaca n’hi va donar un i …

CAPÍTOL 15 – ANNA MANSO

Va passar un fet extraordinari, el rellotge Rondillot, que fins llavors feia ploure cada hora en punt quan arrencava a cantar, va fer sortir el sol i l’arc de Sant Martí! Ostres! La Rita i l’avi van aplaudir i la gateta va demanar de tastar un dels caramels de l’avi. L’avi Enric li’n va oferir un i després d’unes llepades aquella gateta malcarada que duia sabates roses en forma de peülla d’elefant va somriure d’orella a orella.

-Ooooh, gràcies! Ningú mai m’havia fet un regal tan dolç. Bé, de fet ningú m’havia fet mai cap regal!

La gateta, emocionada, va oblidar la seva intenció de lliurar-los al senyor Sharkenstein i els va convidar a casa seva.

-Un cop hagueu descansat trucaré al carallot del Sharkenstein i segur que ho podem arreglar de forma amistosa. Teniu, taps per a les orelles.

La Rita i l’avi no entenien perquè s’havien de ficar aquells taps.

-Que no ho sabeu? -va exclamar en Rondillot- nosaltres som habitants de la ciutat més sorollosa del món. Prepareu-vos!

La Rita va fer veure que es ficava els taps però en realitat se’ls va amagar a la butxaca. No s’acabava de creure que la ciutat fos tan sorollosa. Van pujar al tren, van enfilar cap a la ciutat i quan ja eren a tocar en mig de la via van trobar-se un hipopòtam gegant que els impedia el pas. Però no semblava un hipopòtam de bo de bo, semblava… semblava de plàstic… i feia olor de romaní… i què hi feia aquell cotxe aparcat rere una duna? ai, ai, quina cosa més estranya.

QUÈ ERA EN REALITAT AQUELL HIPOPÒTAM? I PER QUÈ FEIA OLOR DE ROMANÍ? I EL COTXE? OSTRES, JA FALTA POC PER ACABAR EL CONTE! VOLEU DIR QUE LA SOLUCIÓ AL PROBLEMA SERÀ TRUCAR AL SHARKENSTEIN I JA ESTÀ? JO DIRIA QUE NO. PERÒ LA SOLUCIÓ LA TÉ LA SETMANA QUE VE L’ESCOLA SILVESTRE SANTALÓ. DESPRÉS CONTINUARÉ JO UNA MIQUETA I EL CAPÍTOL FINAL QUE CLOURÀ LA HISTÒRIA L’ESCRIURÀ L’ESCOLA EL VEÏNAT.

CAPÍTOL 16: ESCOLA SILVESTRE SANTALÓ

La gateta va recordar que a la ciutat més sorollosa del món hi viu en Llampec, un cotxe molt bromista que treu fum amb olor de romaní i va exclamar:

-Llampec!!! No m’agrada la teva broma!!! Treu aquest hipopòtam d’aquí ara mateix!!!

-va dir la mixeta. Sé que has estat tu!!! Conec el teu aroma!!! – va afegir.

-D’acord, d’acord, ja surto… Només us volia fer una broma! –va protestar fent-se un tip de riure.

L’avi, que ja sabia com li arribaven a agradar les bromes, va seguir-li el joc.

– Mira!!! Un hàmster volador amb guitarra!!!

– Queeeeeè??? A oooooon!!!! – va preguntar tot girant-se.

L’Enric va aprofitar aquell moment per treure’s els mitjons bruts de tot el dia i els hi va penjar al para-xocs del cotxe. Gràcies a l’atles, sabia que aquelles peces de roba eren la cosa que més odia en aquest mon.

– Eeeecccss!!! D’on ve aquesta pudor de mitjons suats?

– Del teu cul!!! Jua, jua, jua!!! – varen fer tots plegats.

A en Llampec li va fer molta gràcia aquella broma i va riure tant que li queien llàgrimes grans com una cascada.

– M’ha agradat tant aquesta gracieta que us deixaré continuar el vostre viatge – va explicar mentre apartava l’obstacle de la via.

– Moltes gràcies. Va, continuem el viatge!!! –va cridar la Lídia.

En pocs minuts varen arribar a la ciutat més sorollosa del mon on tot eren sorolls d’allò més desagradables: clàxons de vehicles, músiques a tot drap, avions, petards, ciutadans cridaners, gossos, gats…

Sort que duien els taps, excepte la Rita que va agafar un mal de cap terrible.

En arribar a casa de la felina, varen donar una pastilla a la Rita pel mal de cap. Tot seguit van buscar a la seva agenda el telèfon d’en Sharkenstein i el van trucar.

-Hola, que podria parlar amb el senyor Sharkenstein?

-Vull la meva DEEEEEENT!!!!! –contestà enfurismat penjant l’aparell violentament.

La trucada no havia funcionat. Calia un pla d’emergència.

– I ara, què fem? – va comentar desesperat l’avi.

– Conec tres forats que us transportaran a la velocitat del so. El problema és que no sé a on van a parar perquè mai els he necessitat – va respondre la mixeta.

Els va acompanyar fins allà. La Rita es començava a trobar millor i de cop i volta va començar a sentir, entre tot aquella fressa, el so de les ones del mar.

– Conec aquest so!!! Surt del forat del centre!!! I estic seguríssima que es tracta del mar més perillós del mon – va exclamar la Rita.

– Doncs anem-hi! Recuperarem la dent i la tornarem als taurons – digué l’Enric.

CAPÍTOL 17 – ANNA MANSO

La Rita tenia molta pressa per anar-se’n. A la Ciutat més sorollosa havia fet bons amics, com el Llampec, en Rondillot i la Lídia, però el soroll l’atabalava i no li agradava gens haver de dur taps per a les orelles. L’avi també tenia molta pressa per tocar el dos. Volia solucionar l’afer de la dent el més aviat possible i tornar cap a casa. No podia calcular quant de temps havia passat des que van marxar de casa perquè als països de l’atles les hores i els minuts se sentien diferents. I si en realitat havia passat un any? Els pares de la Rita estarien molt amoïnats. Així doncs, es van acomiadar de la colla i van llançar-se de cap dins del forat per on se sentia la fressa de les onades.

Al forat no s’hi veia res, però sentir se sentia de tot: xuts de pilota, clàxons, rialles, plors, culleres escurant plats de sopa, sirenes, petjades, camions, crits, guitarres, martells… fins que a poc a poc els sorolls van desaparèixer i una llum blava els va envoltar. Tornaven a ser al Mar més perillós del Món. Tan perillós que l’estol de taurons encapçalat pel Sharkenstein ja els estaven esperant amb cara de pocs amics. No. Amb cara de cap amic.

NENS I NENES DE L’ESCOLA DEL VEÏNAT, SE US HA GIRAT FEINA I DE MOLTA RESPONSABILITAT. LA HISTÒRIA CAL QUE ACABI BÉ! COM? AH, SEGUR QUE TENIU UNES IDEES FANTÀSTIQUES PER ACONSEGUIR TREURE’N L’ENTRELLAT. COM S’HO FARAN L’AVI I LA RITA PER RECUPERAR LA DENT SENSE REBRE CAP QUEIXALADA DE TAURÓ? TORNARAN A VEURE A TOTS ELS AMICS QUE HAN FET AL LLARG D’AQUEST VIATGE? QUÈ PASSARÀ QUAN L’AVI I LA RITA TORNIN A CASA? PERQUÈ… TORNARAN? VOSALTRES SOU ELS QUE ACABEU LA HISTÒRIA. LA MEVA FEINA ACABA AQUÍ. M’HO HE PASSAT BOMBA! GRÀCIES A TOTHOM!

CAPÍTOL 18 – ESCOLA VEÏNAT

L’avi va veure una pedra molt brillant i es va enrecordar que a l’atles hi deia que als taurons els hi agrada jugar amb les coses brillants.

-Rita! Agafa aquesta pedra brillant i tira-la!- va dir l’avi molt nerviós i espantat.

La Rita la va tirar i els taurons es van distreure jugant amb la pedra.

La Rita i l’avi van nedar a tota pastilla i per sort! van trobar en Pepet, el tauró bo, i els va guiar cap a la balena Melissa.

-Rita! Avi Enric! Què feu aquí? Com es que heu tornat?

– Oh Pipus! has vist la balena Melissa?

-Sí, veniu amb mi, fa dies que està una mica trista perquè diu qué té una punxa a l’esquena que li fa mal.

– Rita! deu ser la dent! Quina sort, encara la porta! Anem!

-Pipus – va dir l’avi Enric- ens podràs arrencar la punxa que té la Melissa? Ens pensem que és la dent d’en Sharkenstein … tu tens molts tentacles! Si us plau ?

En Pipus va arrencar la dent i la Rita i l’avi van saltar d’alegria. Amb els seus crits van aparéixer els taurons amb en Sharkenstein.

-Ho sento! Sharkenstein no volia causar-vos tants problemes, em sap greu! No sabia que era vostra i que era tan important… Hem fet el possible per trobar-la. Té i perdona’ns si us plau!

-Moltes gràcies. A canvi us ajudarem a tornar a la vostra ciutat. Pugeu al cim nostre, sabem on són les portes. Vigileu! No caigueu! Aguanteu-vos fort!

-Adéu Melissa, adéu Pipus ,adéu Sharkenstein, adéu Pepet! Moltes gràcies per tot!

-Adéu!!!!!

La Rita i l’avi, per fi, van tornar a casa.

-Rita, avi! On ereu? Fa dos mesos que us estem buscant! Què contenta que estic!-va dir la mare de la Rita- abraçant a la filla i fent-li molts petons.

La Rita i l’avi els van explicar totes les aventures del viatge i els amics que havien fet. Al mes següent a la ciutat més freda del món van fer una festa i de sorpresa van arribar-hi molts personatges: La Lídia, en Rondillot, en Pepet, en Tim la Melissa, en Pipus, en Pinxo, en Narcís, la Dina, en Pepitu, el mussol Estrellat, en Llampec i en Sharkenstein…i tots els alumnes de 4t de SALT.

FI!!!!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en atles_viatger, Conte conjunt, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

64 respostes a El conte

  1. Alumnes de 4t del PLA ha dit:

    Hola nens i nenes de l’escola del Veïnat,
    Ens ha agradat molt el vostre capítol i sobretot el final, quan surten tots els personatges del conte i tots els nens i nenes de 4t de les escoles de Salt.

    Petons de gelat i fins aviat!!!

  2. maria carrilero ha dit:

    Hola Anna! Sóc la Maria del col·legi Vilagran.
    M’ha impressionat com ha acabat el conte.
    El que m’ha agradat més ha estat quan hi havia a la festa
    tots els amics que havia fet la Rita.
    Hem fet entre tots una bona feina,oi?
    fins una altra Anna !!!

  3. Darlene coll aliu ha dit:

    La Darlene del colegi vilagran. Hola Anna Manso es un gran plaer haver participat en la redacció del conte de la Rita i l’avi. Gràcies per ajudar-nos. Adéu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  4. Aeix Oviedo del ha dit:

    Hola Rita i Anna Mansso
    El conte m´ha agradat tan que m´agradaria veurel publicat.
    El personatge que m´ha agradat més ha estat en Pepitus.
    Quin personatge t´ha agradat més a tu Anna?i a la Rita?
    Petons amb xocolata i maduixes fetes al forn perquè està refredada i em preocupa molt

  5. Roger Palmada ha dit:

    Bona tarda, soc en Roger de l’escola del pompeu fabra i m’agradaria molt que la Rita trobi la dent de Sharkenstein. L’escola del Veïnat fagi un final ben feliç que agradi a tothom.
    estic molt nerviós per saber com acabarà el conte de la Rita i l’avi Enric.

    PETONS BRILLANTS

  6. joan martin de l'escola vilagran ha dit:

    ana estic impressionat que agis escrit aquet llibre m’encantaria coneixete pero algun dia passara no ? adeu espero que tinguis bona sort

    • annamanso ha dit:

      Joan, gràcies per les teves paraules. Tan sols dir-te que el conte l’estem escrivint ENTRE TOTS i TOTES. Aquí està la gràcia. I m’ho estic passant molt bé. Ja veuràs com un dia ens coneixem. Ja veuràs.

      Petons meus i petons afònics de la Rita que continua sense veu i moooolt refredada.

  7. ariadna ha dit:

    hola Anna!!!Sóc l’Ariadna de l’escola Mare de Déu del Roser.
    el conte m’agrada molt,i ja tinc ganes d’acabar-lo per poder-lo llegir.
    adeu i molta sort al Silvestre Santaló.

  8. Paula Martin ha dit:

    Hola Anna em dic Paula i soc de l’escola Mare de deu del Roser.
    Ja quasi s’acaba el conte que guaii
    Com a dit la meva companya Aina molta bona sort els del Santalo
    Petons de mel i llimonaa
    Adeuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    <3<3

  9. Paula Martin ha dit:

    Hola anna !!
    Ja queda poc per acabar el conte quina pena no ?
    Tambe estic contenta perque ens vaurem em tots els nens i nenes de totes les escoles
    i tindrem el nostre propi conte !!
    Es fantastic!!!!!!!!!!
    Moltissimes sort a les dues escoles que falten

    Un peto de mel i llimona !!!!
    ADEUU ANNA ❤

  10. Aina ha dit:

    Hola Anna!!!
    Em dic Aina i soc de l’escola Mare de Déu del Roser.
    El conte m’agrada molt i m’ho he passat molt bé inbentanme un tros del conte.

    Molts petons i bona sort a l’escola Silvestre Santaló.

  11. Alumnes de 4t del Pla ha dit:

    Hola Anna,
    Ens ha fet riure el mussol Estrellat quan has explicat que era molt golafre i que a vegades no podia sortir de dins de l’arbre perquè havia menjat massa i s’havia fet gras.

    Fins aviat! Molts petons!!

  12. Alumnes de 4t del Pla ha dit:

    Hola nens i nenes de 4t de l’escola Gegant del Rec,
    Em trobat molt divertit el llop per com anava vestit, el pentinat que duia i les ulleres d’aviador.

    Bones vacances de Setmana Santa!!

  13. Ferran Pérez Garcia ha dit:

    Hola Rita soc en Farran.
    Estic malal, el dia 10 de Juny es el meu aniversari i donareu el llibra
    que em fet entre totes las escoles de Salt.Així que sera molt especial.
    Gracies per ferm un dia molt especial el10deJuny.
    Abresades calentes.

  14. Soc la Jihan de 4ta ha dit:

    Hola escola del MasMasó¡¡¡¡El que m’agradat més es el vostre conte perque es molt divertit i molt guai PETONS DE LA PRIMAVERA¡¡¡¡

  15. Fanta escola el Pla 4t ha dit:

    Hola escola el Mas Masó sóc la Fanta de l´escola el Pla.M´ha agradat molt el vostre conte m´ha donat molta gracia lu del bolca de colors .

    PETONTS DE L´ESCOLA EL PLA.

  16. Yasir del Pla de salt 4ta ha dit:

    Hola nens i nenes de L´escola del Mas Masó m´ha agradat molt el vostre cónte a suigut molt divertit quan la Rita tastava el mitjo varajat amb el kiwi. I era molt bó la síndria amb meló.

    ADEÚ I PATONS DE PRIMAVERA!!!!!!

  17. Fatukine 4t A EL PLA ha dit:

    Hola estimada escola del Mas Masó. M’agradat molt l’escrit que heu fet. Bé tan no per què m’ha fet fastic el mitjo barrejat amb el kiwi. I m’ha agradat que l’avi Enric que tenia mes sort que la Rita.
    PETONS DE PRIMAVERA!!!!

  18. Mustapha del pla 4rt ha dit:

    Hola escola del Mas Maso.
    M ‘ agradat molt el vostre capitol. El que m’ha fet mes gracia ha estat quan
    han fet pessigolles al volcà Pepitu i han sortit volant i que els arbres tenien portes.

    PETONS GLAÇATS.
    ADEU!!!!

  19. Virginia Da la escola del pla 4ta ha dit:

    Hola nens i nenes de l’escola del Mas Masó m’ha agradat molt la da la fruita que la Rita havia tastat el kiwi i el mitjó i feia molta gracia.
    Petons calorosos de primavera !!!!

  20. Douaa 4t B El Pla ha dit:

    Hola nens i nenes de l’escola del Mas Masó, m’ha agradat allò de la fruita, el kiwi
    i el mitjó i feien molta gràcia. Bones vacances de Setmana Santa.

    Adéu.

  21. Abogardi S. 4t B ha dit:

    Hola nens i nenes del Mas Masó heu tingut una bona idea perquè el que heu escrit ha estat molt bé perqué sortia la bandera Dina que la vam dibuixar.
    BONES VACANCES¡¡¡

  22. Aisatu Touray 4t B El Pla ha dit:

    Hola nens i nenes de l’escola del Mas Masó m’ha agradat molt el vostre capitol quan sortia el volcà tossut i que tingueu molt bones vacances de Setmana Santa i que us ho passeu molt bé. Petons de primavera Aisatu

  23. Iman Gaougaou 4t B ha dit:

    Hola escola del Mas Masó m’ha agradat molt aquest conte. Era divertit i també per què ha sortit la bandera Dina i un personatge nou que es diu Pepito i era molt tossut.

    ADÉU

  24. DAVID ASARE ROCKSON ha dit:

    Hola nens i nenes de Mas Masó m’ha agradat el vostre conte i és molt bonic. PETONS I FELICITATS.

    David

  25. classe de 4t de l'escola Pompeu Fabra ha dit:

    Hola nens i nenes del Mas Masó,
    Ens ha agradat molt el vostre capítol. Hem llegit les peripècies que passen als personatges que nosaltres vàrem crear i ens semblen molt emocionants. També ens ha agradat l’acabament que ha escrit l’Anna ja que l’ha deixat en un punt molt intrigant.
    Ja tenim ganes de saber què passarà al proper capítol.

    Abraçades de gelatina fosa i petons de mandarina per tots els nens i nenes de 4t de Salt , per la Rita i l’ Anna.

  26. Joan Moreno Carreras ha dit:

    Hola, sóc en Joan de l’escola Mas Masó, coneixo la Nassira i la Giovanna. El conte m’està agradant molt, ja que és molt misteriós.
    Però, crec que hauria de passar alguna cosa que ens espantés o ens fés posar la pell de gallina.
    Adéu…

  27. Alumnes de 4t del Pla ha dit:

    Hola nens i nenes de l’escola Vilagran i Anna,
    Trobem que en Sharkestein és un tauró que fa molta por perquè té una veu molt lletja.
    També ens ha agradat molt que l’entrada al país MUR257 sigui com una mandarina,
    que l’aigua torni les persones invisibles i que el cactus Pinxo tingui punxes que es poden menjar. Esperem que en aquest país l’avi Enric i la Rita hi trobin la bandera egoista.
    Adéu i PETONS DE PRIMAVERA!!!

  28. Nassira ha dit:

    Hola,

    Jo em dic Nassira sóc la amiga de la Giovana. I sóc de l’escola Mas Masó. Els teus llibres són molts divertits i alguns fan grasia. El teu llibre que m’agrada molt es aquet que estan escribin els de l’escoles de Salt. El nom que m’agrada mes es la Rita Fredolica i L’avi Fredolic. M’agraderia que vinguesi la Rita Fredolica i L’avi Fredolic a l’escola Mas Masó i que estiguin uns dies amb nosaltres i que ens espliquin coses dels llibres que han fet de veritat.
    Adeu,
    1.000 petons i abraçades gelades.

  29. Alumnes 4tA de la Farga ha dit:

    Hola nens i nenes de 4t de tot Salt i Anna. Ens està agradant moltíssim aquesta aventura tenebrosa, divertida, emocionant i misteriosa que està vivint l’avi i la Rita. També volem dir-vos que ens ha agradat molt aquesta última part del conte perquè hem vist com el personatge que havíem inventat ha cobrat vida. Moltes i moltes gràcies i un petonàs misteriós!!!

  30. Mare de Déu del Roser ha dit:

    Hola Anna, ens està agradant molt el conte. És molt guai i interessant perquè hi passen moltes aventures. Tenim moltes ganes que ja ens toqui a nosaltres.

    Un petó invisible de tots!

  31. salima rahmani ha dit:

    si es britat es te ke cuntinua als de mas maso o de vilagran pos si tanim ke cuntinua nosaltres de mas maso diu en el capitol no se dcuntinuara els ded ilagran hi ha moltes faltes en els capitus crec ke tedniu ke mirar dew

  32. salima rahmani ha dit:

    ola anna manso jo crec que la rita es posara molt be cuan vegi els conntes de cada escola magradaria que es poses bé
    la rita esxisteis ?¿
    jo nomes pregunto
    dew fins abiat

  33. FATUMATA ha dit:

    hola Anna manso soc la Fatu krubally ivull que la Rita ens expliqui moltes
    histories i que sigui divartit.
    adeu anna manso

  34. 4rt A Mas Masó ha dit:

    Hola,

    Els alumnes de 4rt A us volem dir que totes les parts del conte que hem llegit ens han agradat molt i cada vegada són més emocionants. S’entén tot molt bé i té molt de misteri.
    També ens agradaria saber si ha de continuar el Vilagran o el Mas Masó.

    Moltes gràcies.
    Un petó i una abraçada molt forta.

  35. Alumnes de 4t del Pla ha dit:

    Hola, nens i nenes del Pompeu Fabra,
    Ens ha agradat molt el vostre capítol. Hem trobat molt divertit el tauró Pepet que semblava molt petit i que quan s’enfadava es podia fer molt gran! També ens ha agradat que en Pipus tingui tres ulls i llenci caramels.
    Que juga a bàsquet l’avi que tingui uns peus tan grossos?

    PETONS GELATS DE XOCOLATA AMB MADUIXES!!!

    Alumnes de 4t. de l’escola del Pla

  36. Fatumata krubalLy ha dit:

    Hola RITA SOC LA FATU KRUBALLY I ET VULL DIR QUE EL CONTE DEL POMPEU FABRA HA SIGUT MOLT GUAI!
    I GRÀCIES ANNA MANSO!!

  37. anass sakkaki de la farga ha dit:

    I ara què passarà en el mur257?

  38. Najwa El Kamari ha dit:

    Hola Rita Fredolica

    Estic contenta perquè has trobat el teu avi Enric .

    UN PETO I UNA ABRAÇADA DE GELAT!!!!!!

  39. Najwa el kamari ha dit:

    HOLA!! RITA EM PENSO QUE ET POSIS BÉ I NO MMMMMMMMOOOOOOLLLTTT

    BBÉÉ!!!!!!!

    UN PATONET DE PLAJA I UNA ABRAÇADA DE CALOR!!!!!!

  40. anass sakkaki ha dit:

    rita molta sort que el trovis el avi enric perquè casi tots o tots no sabem on esta

  41. Hind Mouman del Santaló ha dit:

    Hola Rita!

    Com que t’estan ajudant els teus amics no cal que et preocupis perquè segur que el trobaràs!

    Adéu!

  42. Haytham El Ouali del Santaló ha dit:

    Hola Rita i Anna!

    Com pot treure en Pipus dotze tipus de colors? Hauria de tenir dotze forats!!!

    Adéu!

  43. Yusra Jaatit del Santaló ha dit:

    Hola Rita!

    Com por conduir el tren sol?

    Adéu!

  44. Jose Borrego del Santaló ha dit:

    Hola Rita!

    Els teus amics t’estan ajudant molt per buscar al teu avi, oi que sí? Has d’estar molt contenta per això! Espero que el trobis aviat!

    Adéu!

  45. Amina Banjada del Santaló ha dit:

    Hola Rita!

    Com és que el teu avi fugia de tu?

    Adéu!

  46. Estel Diao del Santaló ha dit:

    Hola Rita,

    La balena Melissa té dos caps, no? Com que té dos caps, cada cap hauria de tenir el seu propi nom, oi?

    Adéu!

  47. Ayman Nasar del Santaló ha dit:

    Hola Rita,

    Si al tren no hi havia ningú com és que anava sol fins a la caleta on està l’avi? Que potser tenia pilot automàtic?

    Fins aviat!

  48. Mohamed Jaatit del Santaló ha dit:

    Hola alumnes del Pla,

    El vostra conte m’ha agradat molt perquè els personatges eren molt guais i els seus noms també!

  49. Halima Saanyang del Santaló ha dit:

    Hola Anna Manso,

    Et voldria ficar que el capítol que has fet m’ha agradat molt i que el mar perillós no feia por.

    • annamanso ha dit:

      M’apunto el suggeriment. I a veure si els nens i nenes de l’escola Pompeu Fabra fan que passi alguna cosa que faci més por.

      Petons i gràcies!

      Anna M.

  50. Bakary Cisse del Santaló ha dit:

    Hola Anna Manso,

    Ja es nota que us heu esforçat molt, per què quan la Rita ha vist al seu avi no has explicat perquè l’avi no ha baixat del tren ràpidament per trobar-se amb la Rita?

    M’ha agradat molt!

    • annamanso ha dit:

      Ah, aquí està el misteri. I els misteris va bé allargar-los una mica. A veure què diuen els nens i nenes de l’escola Pompeu Fabra!

      Petons

      Anna M.

  51. Blessing Edgbe del Santaló ha dit:

    Hola nens i nenes del Pla,

    Ho heu fet molt bé! M’ha encantat la vostra història perquè intriga molt però el mar més perillós del món ha de ser més perillós, no?

    I per cert, us felicito perquè heu narrat molt bé el vostre capítol!!!

  52. Najwa el kamari ha dit:

    HOLA RITA F. El conte que jo e llegit de tu i de l´ avi enric i m´ agradat Moltisim i la

    i tota l´ escoes que an llegit aquest el teu conte li a agradat molt i tambe la sessi.

    UN PATO I UNA ABEAÇADA DE L´ESTIU.

  53. DAVID ha dit:

    Hola rita.f el conte que jo e llegit de tu
    m’agradat molt. Tambe coneixo laSesi.

    PATONS I FELIÇ.

    • annamanso ha dit:

      La Rita no pot respondre però segur que llegeix aquest missatge. Gràcies David per les teves paraules.

      Un petó fredolic de part de la Rita.

      Anna Manso

  54. giovanna ha dit:

    Hola Rita em dic giovanna tinc 9 anys i soc del collegi vilagran et volia dir que he llegit molts llibres pero el teu es el millor perque mha agradat moltisim el que mes mha agradat els noms del avi Enric fredolic i Rita fredolica tambe coneixo a la Sesi que ens ha explicat que cada vegada que ella va a una escola ha explicar una mica el teu llibre tu la truques per telefon li cridas molt pensant que li escoltes .
    Vull preguntarte una cosa Rita que quan es el teu aniveresari?
    a percert te estic escrivint desde la joieria de la meva mare.
    adeu Rita adeu…

    • annamanso ha dit:

      Hola Gionvanna,

      la Rita està refredada però moltes gràcies de part seva. Ja li preguntaré quan és el seu aniversari però em sembla que no li agrada explicar aquestes coses. I ja que escrius des de la joieria de la teva mare, petons per tu i també per ella.

      Anna Manso

  55. mohammed hammada ha dit:

    Hola Anna manso espero que la rita es posi bé i bona sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s