Investigar, buscar bolets i alguna cosa més

Nenes i nens de Salt,

a la meva ciutat hi fa tant fred, però tant, tant, retant, que no s’hi fan bolets. No en creixen. En mengem, però són de cultiu, d’aquells que es fan en hivernacles i d’altres ens arriben en avió i són, és clar, caríssims. Us ho explico per dir-vos que jo, d’anar a buscar bolets, d’anar “a caçar” camagrocs, rossinyols, fredolics i rovellons (els meus bolets preferits) no en tinc ni idea. Però vosaltres sí. I per això l’Anna, quan s’ha embolicat a explicar-me què vol dir DOCUMENTAR-SE, s’ha tret la comparació del barret i m’ha dit que vosaltres ja sabríeu de què va la cosa. Perquè segons ella documentar-se és una barreja d’investigador privat i de boletaire expert. Alça, tu.

A veure si us explico què vol dir “documentar-se” de forma entenedora, perquè aquí l’experta és l’Anna Manso. Però si jo sóc una nena, igual que vosaltres, i ho he entès, tot va prou bé. Som-hi.

L’Anna diu que documentar-se és buscar, descobrir i saber tot el que cal per escriure un conte. D’aquí ve que parli d’INVESTIGAR. Si va de romans, cal llegir i apuntar un munt de dades sobre l’època romana. Què menjaven, com vestien, quins costums tenien, què somiaven, a què tenien por, com era la gent…

Els llocs on anar a cercar són molts. Es pot anar, és clar… a la BIBLIOTECA! I mirar si hi ha LLIBRES, CÒMICS, DVDS, REVISTES, MÚSICA… el que sigui que tracti el tema que ens interessa. Són les pistes que un bon investigador privat sap trobar sota les catifes. I si no ens aclarim ja sabeu que a la Biblioteca hi teniu unes bibliotecàries i uns bibliotecaris més que fantàstics. També podeu anar a MUSEUS que parli d’aquell tema. Buscar FOTOS antigues. Parlar amb GENT experta, que en sàpiga un niu, o que, si és un tema més actual que els romans, que ho hagi viscut de primera mà, o que recordi algú que ho hagi viscut. I no ens oblidem del pou de pistes més impressionant… INTERNET. Diu l’Anna que una vegada va escriure uns llibres que passaven a països que ella no havia visitat i que a internet hi va trobar blogs on la gent explicava com era viure a aquell país. En el nostre cas vosaltres podeu anar a la biblioteca, mirar les fotos antigues que us han passat, donar una ullada a llibres, visitar els llocs on us duran els mestres, i podeu fer xerrar a la gent gran de Salt i preguntar-los coses del Salt del passat. Fins aquí la feina d’investigador.

Perquè ara és el torn del boletaire. Trobar informació és molt important. Però també cal saber què cal buscar. Perquè estem buscant informació per escriure un conte. Per inventar una història que no existeix. I farem parlar uns personatges inventats. O personatges de debò, reals, històrics, però als que els farem viure fets que no han viscut. O fer-los dir paraules que no han dit mai. O sigui, que NO FEM UN TREBALL PER L’ESCOLA, sinó que ESTEM ESCRIVINT UN CONTE. I és aquí que cal tenir nas de boletaire. Quan anem (bé, aneu) a caçar bolets, heu d’afinar la vista perquè els bolets estan amagats i no es veuen a la primera. I no tots els bolets són bons. I si un sap què buscar i on buscar anirà més per feina. L’Anna diu que els escriptors busquen detalls. Busquen allò que faci que et creguis el conte. Els romans no van en cotxe, ni duen rellotge. I la gent que vivia al Salt del passat no tenien internet (buf, pobres), però tampoc embussos a la carretera (oh, vaja quina sort). Vol dir que no cal escriure deu mil pàgines, sinó apuntar el que ens anirà bé per després escriure. Per ajudar a imaginar-nos el món de la nostra història. El boletaire sap trobar el sòl, el terra, on s’hi fan bolets, i vosaltres podeu trobar alguna dada interessant que ens doni per inventar una aventura!

Quan es va a buscar bolets al principi no veu res. Només fulles, molsa, herba, pedres, troncs… però de bolets res. Després, a poc a poc, la vista s’afina i ja veiem una caputxa groga, un marró diferent,… i quan mireu les fotos antigues i, sobretot, quan aneu a visitar els llocs on us duran els mestres, heu de fer el mateix. Primer passejar, voltar, mirar. I després mirar diferent i ensumar per trobar els bolets amagats. Bé, és una manera de dir! No busqueu bolets, vosaltres, ara! Heu de deixar que alguna cosa us sorprengui. Potser a algú es quedarà parat de descobrir com rentaven roba, d’altres saber que els nens i nenes treballaven, cadascú és diferent i, per tant, podeu trobar moltes coses diferents! És l’avantatge de tenir tants ajudants!

L’Anna diu que us heu d’imaginar que sou dins del conte. Vaja, com si enlloc de mi haguéssiu estat vosaltres el que vau somiar el Salt del passat. I llavors li he contestat que ÉS UNA MICA COM FER D’ACTRIU, O D’ACTOR, que per un moment et penses que ets aquella persona. I l’Anna m’ha dit que sí. Que quan passegeu pels llocs del passat heu de mirar amb ulls del passat. I com que jo sóc una mica despistada li he demanat una petita llista de tot allò que podeu imaginar. Penseu que heu d’imaginar aventures que em poden passar al Salt del passat, i que cada escola podrà inventar-se dos personatges (persones, o objectes o algun element de la natura que parli, si voleu)

La llista: olors, sorolls, colors, paisatges (de natura o de carrers i fàbriques), quin temps feia i si passaven fred o calor, com vestien, què s’hi feia allà, si hi havia moltes persones, quins horaris feien, us agradaria fer el que es feia allà?, què en pensaria jo, la Rita, de tot plegat (recordeu que al conte que escriurem m’enviareu a mi al passat de Salt). Quines coses podria fer jo per recuperar el guant a aquest lloc del passat? A qui podria conèixer? Amb qui podria parlar? I el més important… què us sorprèn més?

Passegeu, imagineu, feu teatre si voleu! Jugueu a que sou gent del passat! Busqueu! Flaireu! Actueu! Passeu-vos-ho bé. Divertiu-vos. Ah, i, sobretot, no us descuideu d’apuntar-ho tot, que la memòria fuig més ràpid del que us penseu.

Estic frisosa per saber què trobeu!

Petons documentats i avui, per fi, gens refredats! ( a veure quan dura)

Rita F.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Investigar, buscar bolets i alguna cosa més

  1. abdel ha dit:

    lu del fecebook era una mentira perdona

    • annamanso ha dit:

      Hola Abdel, ahir no et vaig poder respondre. La Rita no pot escriure perquè l’hem enviat dins el conte i com que està al Salt del passat no té Internet, ni Facebook, ni ordinador. Gràcies per seguir el bloc i per participar-hi.

      Petons amb paciència

      Anna

  2. abdel ha dit:

    perdona rita fredulica

  3. abdel ha dit:

    tens facebooK

  4. abdel ha dit:

    hola rita estic a girona iau se que as perdut un guan lastem buscan a lescol i nol trubem ajjajajjajajjajajjajja de pat ejejjejejejjejejeje Abderrahim 4tB

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s