Soles de sabates gastades

Hola Nenes i nens de Salt,

 ja us va explicar la Rita la setmana passada que aquestes cartes us les escriuríem una setmana la Rita i una setmana jo. I aquesta em toca a mi. En tenia moltes ganes perquè friso per explicar-vos coses del meu ofici.

Sé que molts de vosaltres encara esteu enllestint les visites als edificis de Salt. És una bona experiència d’escriptors. Sí, d’escriptors. Molta gent creu que escriure es fa assegut, gastant cul a la cadira i no sempre és així. O ho és, però abans hi ha hagut una feina gastant soles de sabates visitant llocs, o xerrant amb la gent que en sap, o llegint o mirant documents que ens ensenyen coses que després ens serviran per escriure la història.

 Jo visc lluny de Salt. No tant com la Rita, però una mica. I vosaltres sou els meus investigadors! Sense vosaltres no podrem escriure el conte conjunt i la Rita no podrà recuperar el guant màgic. Ningú com els nens i nenes de Salt per explicar com era el Salt de fa tants anys. Per això us animo a PENJAR LES FITXES QUE FALTEN DE LES VISITES ALS EDIFICIS. Tinc tanta curiositat per saber com és i com era el mas Llorenç, el mas Mota, la Coma Cros, la Farga i les Bernardes. Segur que heu fet una feina fantàstica i que heu deixat anar la imaginació, com qui es deixa anar la cua i en cau una mata de cabells llarga fins als peus.

 Aquesta setmana l’escola Silvestre Santaló ha penjat la seva investigació sobre l’hospital, la trobareu aquí. L’han escrit la Daniela i el Mohamed en representació de tots els nens i nenes de 4t de l’escola. M’ha agradat molt la llista d’observacions que han escrit al principi, amb comentaris explicant que abans l’hospital feia por i ara no. I també la història d’aquella visita al metge amb terratrèmol inclòs. I les paraules «encantador», «ruïnós» i els adjectius «vell-bell».

 Quan vaig escriure la història de la Rita Fredolica jo també em vaig documentar. Vaig parlar molt amb la Rita. Vaig investigar com era viure en una ciutat tan freda. Hi ha detalls en els que no hi havia ni pensat. Com ara que, quan fa tant de fred, les mans s’enganxen als poms de les portes. Després vaig haver de fer una feina que s’assembla a la que fan els actors, que s’imaginen que són persones que no són. Va ser a l’hora d’explicar com la Rita se sentia incompresa i la murga de ser de les poques persones fredoliques a la Ciutat més Freda del Món.

 Quan escrivim el conte conjunt haurem de fer el mateix. Haurem de pensar com era viure en un poble sense cotxes, sense fum, sense tele ni internet, en la que els nens, molts, treballaven i alguns no anaven a escola. Un món en el que la gent tenia un parell de sabates i para de comptar. Haurem d’endinsar-nos en el túnel del temps.

 És per això que ens va tant bé llegir les fitxes de les visites que heu fet. I que ens anirà encara millor llegir les vostres investigacions sobre els entorns. A més, heu de saber que EL CAPÍTOL DEL CONTE QUE ESCRIURÀ CADA ESCOLA PASSARÀ EN L’ENTORN QUE L’ESCOLA HAURÀ TREBALLAT. La investigació tindrà el seu fruit en forma d’aventura escrita.

 Ai, quines ganes de llegir i quines ganes d’escriure!

Petons barcelonins de part meva i petons refrigerats de part de la Rita

Anna Manso

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en conte_11_12, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s