La vida i les històries

Hola nenes i nens de quart de primària de Salt,

Com us ha anat la lectura? Ara ja sabeu unes quantes coses més de la història de la Sandra. Què va passar aquella nit que es va quedar amb la Jeni, la seva cangur. Que la pel·lícula Terror blau fa molta por. Que de vegades pots rebre visites sorpresa, com la d’un gos zombi. Que l’endemà se’t pot presentar un gat mòmia que es diu Egipci. I que el llit dels pares, de vegades, és un refugi fantàstic. Espero que hagueu gaudit. Us va agradar la descripció del gos zombi? Sí, ja ho sé, era una mica fastigoseta. He, he, he.

El dia que ens vam veure us vaig explicar d’on surten les històries: de la memòria, d’allò que conec perquè m’ha passat a mi, o perquè ho he escoltat, o ho he vist, o he buscat informació. Com que d’aquí a uns mesos vosaltres us haureu d’inventar els vostres contes us explico com va néixer la història de la Sandra.

De vegades, quan anava a les escoles, els nens em preguntaven perquè no escrivia històries de por. Es veu que us agraden molt. Però jo els responia que no podia. Sóc molt poruga, els deia, i si escrivís una història de por em faria por a mi mateixa! Us ho imagineu? No poder dormir per culpa d’un conte que t’has inventat tu mateix! Impossible. Les meves històries sempre tenen humor. I per això se’m va acudir escriure una història de por que fes més gràcia que no pas por.

Per crear la Sandra va ser fàcil. Només vaig recordar com era jo de petita: poruga i tímida. De poruga ara en sóc una mica menys, però segueixo sense poder veure pel·lícules de por. I de tímida ja me’n queda poc. He après que només cal llençar la vergonya a les escombraries. I si em queda una punta de vergonya dissimulo i faig veure que no la sento. Però això és ara. Llavors, quan tenia la vostra edat, no era així. Suava només de pensar que em tocava sortir a la pissarra. I per anar a fer pipi per les nits havia d’obrir tooootes les llums des de l’habitació fins al lavabo. Em costava una mica fer amics. I em feia vergonya explicar que era poruga. Us sona, oi? És la Sandra. Però jo no sóc filla única perquè sóc la sisena de set germans. I els meus pares eren superprofessionals!

Els escriptors agafem coses que hem viscut o que coneixem o sabem i les transformem en personatges i històries noves.

ACTIVITAT:

En el cas de la història de la Sandra el que fa arrencar l’acció del llibre és el sentiment de por que jo sentia quan era petita. I la timidesa. Penseu que el que sentiu pot servir per a les històries que haureu de crear a El cove de les paraules.

Hi ha algú de classe a qui li passa el mateix? De què teniu por? Inventeu algun conte a partir de les vostres pors. No cal que l’inventeu sencer! Només que digueu de què pot anar.

LES PARAULES:

Cada setmana us demanaré quines paraules us han cridat més l’atenció. Escriviu-ne algunes i compartiu-les amb tots nosaltres. Llegiu amb atenció i recol·lecteu les vostres paraules preferides d’Amics monstruosos.

Quines són les vostres paraules preferides d’aquestes primeres pàgines?

Espero les vostres respostes!

Anna Manso