El bosc

El bosc més misteriós del món
L’entorn

Enmig d’un oceà hi ha una illa perduda que s’alça com una teulada, allà és on es troba el bosc més misteriós del món.

És ple d’arbres molt alts, tan alts com la Torre Eiffel, i molt vius, tan vius que es poden moure de lloc i tot. Al tronc tenen una porta encantada i quan algú hi entra, desapareix i va a parar a un altre lloc: són portes transportadores i cada arbre et condueix a un lloc diferent.

Aquests arbres fan fruites molt estranyes, com el “sindreló”, una barreja de síndria i meló que pot pesar fins a 105 quilos i és dolç com un caramel; el “kiwitjó”, que és una fruita fastigosa que té gust de peus suats; i el “platoma”, un plàtan amb pela vermella de poma, que té un gust entre salat i àcid.

S’ha de vigilar perquè algunes són verinoses i si les queixales et pots convertir en aranya, rat-penat o en la mateixa fruita amb potes.

En aquest bosc hi fa molt de vent, calent com un volcà en erupció.

Els personatges

  • En Tim, el bolet tímid (Escola del Veïnat)

Existeix un bolet tan estrany com tímid. És de la mida d’un contrabaix, però quan té vergonya s’encongeix i es fa de la mida d’una oliva. Té el barret vermell amb unes taques blanques en forma d’estrella i al peu taronja hi té els ulls i una boca petita com una avellana. Els seus cabells són blaus i fins com un fil i va d’aquí cap allà amb les seves potes de granota.

És molt tímid, té molta vergonya quan veu una noia o quan els seus amics es riuen de les seves potes. A més, és un llepafils, no pot sofrir que se li posin al capell les mosques, els cargols, les erugues, les aranyes…
Cada matí, després de rentar-se la cara al mar i pentinar-se, esmorza fruits del bosc i toca música pels arbres fins al capvespre, que és quan li agrada enfilar-se per les branques fins al capdamunt per observar l’oceà.

Vodpod videos no longer available.

Veïnat, posted with vodpod
  • En Narcís, el llop presumit (Escola Silvestre Santaló)

Al Bosc més misteriós del món hi viu en Narcís, un llop molt presumit que té els ulls grocs com una llimona. És pelut, de color blanc amb unes taques vermelles que semblen maduixes. És petitó però té la cua molt llarga, tant, que de vegades li costa caminar perquè se li enreda als arbres.

És un tros de pa, molt amable i ben educat. Mai emprenya ningú, a no ser que li toquin el seu mirall, tallin arbres o embrutin el bosc. No suporta la brutícia.

En Narcís té cura dels arbres dia i nit perquè l’illa estigui ben maca i hi hagi oxigen per tothom. Els rega i recull els fruits no verinosos per fer sucs i melmelades que de vegades va a vendre al mercat.

Cuida molt la seva dieta menjant molta fruita amb mel i fa molt d’esport.

Vodpod videos no longer available.

  • L’Estrellat, el mussol golafre (Escola Dominiques de Salt)

És gran i gras com el rellotge de l’església, té la panxa tan grossa i les ales tan petites que no pot moure’s gaire i encara menys volar, a més, està mig desplomat. Els seus ulls són vermells com un tomàquet, amb la pupil·la en forma d’estrella. Amb ells podia projectar imatges i veure coses que estaven molt lluny.

Canvia de caràcter depenent de si té la panxa buida o plena: si té gana és cagadubtes, rondinaire i pesat, però si està ben tip és d’allò més divertit i molt intel·ligent, llavors ho sap tot, fins i tot pot predir el temps.

Es dedica a donar consells, doncs el mussol golafre ha traspassat totes les portes i ha tastat totes les fruites. Si algú vol saber quina porta el duu a un lloc concret o si una fruita és verinosa, li pot preguntar, però això si, abans l’ha de convidar a dinar fins que quedi ben fart.

Li agrada molt viatjar per les portes transportadores per conèixer altres llocs i maneres de viure. També és aficionat a la pintura, el seu quadre preferit és “El crit” d’Eduard Munch.

No li agraden gens les patates fregides ni el bròquil.

Vodpod videos no longer available.

Dominiques, posted with vodpod