Investiguem…

El món dels secrets: la casa (escola El Gegant del Rec)

Els masos

Totes les masies tenen un nom que les identifica. L’origen dels noms és molt divers: el cognom de la família que hi viu, el nom del primer propietari, algun accident geogràfic, el producte que tenien antigament, la feina que feien… Com per exemple, el Mas Sitjar, Cal Sigarro.. Si aneu a la part vella de Salt hi trobareu les tradicionals cases de pagès.

Mas Sitjar - il. de Lluís Mateu

Les cases eren pensades com uns espais on convivien zones de residència, d’oci i de treball. La tradicional casa de pagès catalana sempre ha disposat d’espais closos (tanca feta amb pedres o amb troncs que serveix per a delimitar un camp o un prat, principalment per evitar que hi entri el bestiar) i descoberts, anomenats patis o eixides reservats a les tasques agrícoles, però també al temps d’oci.

La casa de pagès està formada per una planta baixa i dos pisos.

  • La planta inferior estava dedicada a les feines d’explotació agrícoles o ramaderes (amb espais per al gra o el bestiar), amb un gran pati al davant o al darrera de la casa. Hi trobem el celler, les quadres dels animals, el galliner i les conilleres, a més del porxo on es guardava el carro, les eines, la palla i el menjar del bestiar. El pati interior era el centre de la casa, i permetia viure protegits del món exterior.
  • Les altres dues plantes superiors estaven destinades a l’habitatge. Al primer pis hi havia la cuina, una sala i les habitacions. A la segona planta s’hi trobava la pallissa on es guardava el blat de moro, les patates, el gra i el menjar de guardar.
  • Les famílies amb més diners podien fer-se una torre. Havien d’anar amb compte a no ensopegar per les escales interiors, molt dretes i de reduïdes dimensions. Tenien parets de pedra, diversos pisos amb sostres de fusta i finestres petites o espitlleres per resguardar-se d’atacs imprevistos. Estaven preparats per defensar-se. A dalt de la torre es guardaven amagats els diners i els objectes de més valor.

S’acostumaven a construir amb parets de pedra i morter, i els sostres eren de bigues de fusta cobertes de teules. Els grans finestrals estaven al pati interior, per on entrava la llum i el sol. A la família pagesa li agradava veure els camps de conreu a través de finestres, finestrals i badius, sovint fets amb pedra picada. Les antigues masies i les cases rurals orienten la façana principal al sud per aprofitar al màxim la llum i l’escalfor del sol. També és habitual que en aquesta façana tinguin un rellotge de sol.

Actualment hi ha moltes masies en ruïnes. Altres, en canvi, han estat restaurades per fer-ne residències de turisme rural o cases de colònies, ja que són edificis allunyats dels nuclis urbans i envoltats de paisatge natural.

La casa de l’obrer

La casa de l’obrer servia per viure-hi i treballar-hi a l’hora. La casa de l’obrer està formada per una planta baixa i un pis. Estava feta en una parcel•la llarga i estreta. De fet, totes eres iguals, construïdes en fileres una al costat de l’altre.

  • A la part de davant donava al carrer. L’entrada de la casa es podia fer servir de botiga o taller. la part de darrera hi havia un pati o un hort. A l’hort també podíem trobar tancats amb gallines i conills, un pou i la comuna.
  • A la part baixa hi havia una entrada que comunicava per un passadís amb la cuina situada a darrera i oberta al pati.
  • Al primer pis hi havia les habitacions per descansar.

Abundaven les cadires de balca. Estaven fetes amb rajols foradats de 4cm de gruix. Fins i tot les parets foranes estaven fetes amb dos petits envanets. Aquestes cases estaven cobertes amb voltes de rajol. Aquestes cobertes eren com un mocador agafat per les quatre puntes i posat al revés. Tot estava molt ben estudiat. Una estufa de llenya servia per escalfar tota la casa.

El reialme de la velocitat: els mitjans de transport (Escola El Pla)

mitjans de transportHem estat buscant informació dels mitjans de transports que s’utilitzaven a Salt anys endarrere a través d’internet. Hem trobat un dossier que pertany a la Biblioteca Pública de Salt on parla de la transformació de Salt per la indústria (s.XIX-XX). Hem estat treballant el dossier per poder comparar com eren abans els mitjans de transport i la seva evolució fins arribar als actuals.

Hem triat la part que ens parla de l’evolució del transport individual, des de les bicicletes, les primeres motocicletes, el primer cotxe (sis-cents) i el canvi en tots els aspectes que va suposar el primer bus que anava de Salt a Girona.

Tampoc ens hem d’oblidar de les barques que anaven amunt i avall pel riu Ter. Va ser un bon mitjà de comunicació entre Salt i Bescanó, o també entre Salt i Girona. Va haver-hi un senyor que va plantejar la construcció d’un pont entre Salt i Sant Gregori per unir aquestes dues poblacions però va quedar en paper mullat.

Un dels grans referents d’aquella època va ser el tren ‘Olot, conegut pel carrilet, que anava des de Girona fins a Olot. Tot i que hem de destacar la quantitat de temps que suposava un trajecte d’aquestes característiques.

La porta de les rialles: el joc i l’oci (Escola El Veïnat)

Fa molts anys els nenes i nenes del poble de Salt, com tots els d’aquella època, feien sortides al camp, al bosc, berenades a prop del riu, jugaven a jocs amb predretes, rodes de metall, “tiraxines”, a pilota, a saltar corda,….

Molts nens i nenes ajudaven a les feines de casa, com rentar roba, anar al camp, de cacera amb els pares, ajudar a vendre, venien premsa, castanyes, i un munt de coses més!!

Els més grans jugaven a cartes i a daus. Els més petits ja coneixien el famós “Pedra, paper o tisores”, a “cara o creu”, ja existia el joc de la Oca….

El cau de les màquines: les fàbriques (escola Mas Masó)

La industrialització de Salt

Les fàbriques van sorgir amb força durant el segle XIX a Catalunya i van transformar el món rural que era el que predominava fins a aquell moment.

Com era una fàbrica tèxtil?

Les fàbriques funcionaven amb les màquines de vapor i era molt important instal·lar-les al costat d’un riu per aprofitar la força de l’aigua (a Salt, la Sèquia Monar va atraure les inversions industrials per construir les fàbriques durant el segle XIX). A la part soterrània hi havia les calderes, les carboneres, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de la fàbrica. També hi havia la nau, no es realitzaven tots els processos.

Les fàbriques de Salt

La primera indústria, fundada per Pere Ramió l’any 1846, va ser la Gassol. Una segona fàbrica fundada posteriorment va ser l’anomenada Comalada inicialment i després, es va canviar el nom per Mulleres. Per últim, la Coma Cros també va iniciar el seu funcionament.

La vida a les fàbriques

Els homes, dones i nens van abandonar el treball dels camps pel de les fàbriques. Les condicions de treball eren molt dures, amb jornades de treball d’entre dotze i catorze hores diàries, amb condicions ambientals pèssimes, sorolls i fums asfixiants. Els salaris eren mínims, només els permetien subsistir i, a més, es cobrava per feina treballada i si algú es posava malalt no cobrava.

Les dones i els nens tenien salaris més reduïts que els homes. Tanmateix, la mà d’obra infantil era necessària ja que les mans d’aquests petits treballadors arribaven a tots els racons a l’hora de netejar les màquines i el seu cos els permetia pujar fins a dalt de les xemeneies per deixar-les ben netes.

Els incendis i altres accidents eren habituals i tothom, inclosos els més petits, estaven exposats a patir-los.

Posteriorment i iniciat el segle XX, els amos van prendre consciència de la necessitat de la mà d’obra obrera i van decidir millorar algunes condicions laborals: es van començar a organitzar jornades de lleure i diversió amb una doble funció, entretenir i aconseguir treballadors més dòcils i menys conflictius.

Una altra millora va ser la d’oferir una guarderia per tenir cura dels nadons de les treballadores. D’aquesta manera, s’afavoria la vida de les mares i els seus fills.

La terra fantàstica: la pagesia (escola Pompeu Fabra)

Vodpod videos no longer available.

Moltes famílies es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia. Eren pagesos i hortolans i la seva feina no estava tan mecanitzada com avui dia .

S’aixecaven a trenc d’alba, i molts no tornaven a casa fins que començava a fosquejar per que no podien treballar sense llum.

Només comptaven amb la seva força per treballar i la dels animals que els ajudaven: cavalls, mules, ases i algun matxo . Llaurar, sembrar, batre, segar eren algunes de les feines que s’havien de fer .

A la mateixa casa hi solien haver espais pels animals. A la part inferior, hi havia les quadres, la cort pels porcs, i si hi havia pati també un racó pel galliner i d’altres aus, que els proporcionaven carn, ous, i si hi havia vaques, també llet pel consum de la família .

A la part superior, era la vivenda del pagès i la família .

Coneixien molt bé l’entorn, el temps, i sabien quan convenia plantar, o no. Obtenien productes naturals de la terra que treballaven i en molts casos, també podien mercadejar amb ells .

L’hortolà tradicional va aprendre a cuidar l’hort tot l’any, a cultivar les hortalisses i les verdures que corresponien a cada estació.

El mapa del tresor: els carrers, el municipi… (escola Vilagran)

El Salt de fa aproximadament 100 anys era molt diferent a com és ara:

Vodpod videos no longer available.

– Hi havia molts camps, tota la zona de la Massana i de l’actual Avinguda els Països Catalans fins a l’accés de l’autopista eren camps de conreu. Ara no hi ha separació entre Salt i Sta Eugènia, però abans eren dos nuclis separats per camps.

– El poble tenia pocs carrers. Els carrers eren estrets i sense asfaltar, de terra, i sense voreres. Els carrers que tenien voreres aquestes eren estretes. No hi havia grans avingudes. La carretera de Bescanó, era un camí de terra amb arbres a banda i banda. Gairebé no hi havia circulació de vehicles, per tant els nens i nenes sortien a jugar al carrer. Jugaven a jocs com ara: a bales, saltar a corda, amagar, ioio, ossets, xarranca, baldufes, xapes… No hi havia enllumenat públic, només unes quantes torres d’il·luminació.

– No hi havia edificis alts i grans. Hi havia casetes baixes. Les botigues eren als baixos de les cases i eren petites i familiars. El nostre col•legi no existia i en el seu lloc hi havia casetes baixes.

– En quan al vestir, les nenes no portaven pantalons, només faldilles i llargues, duien enagus. La roba era fosca i no hi havia moltes coloraines. Era roba senzilla.

– Les dones no rentaven la roba a casa, anaven al safareig o a la vora del riu Ter.

Llocs curiosos que no eren el que són ara…

  • La pastisseria de Can Margenat ja existia aproximadament fa 80 anys. El senyor Lluís Margenat n’era el pastisser.
  • L’Hospital psiquiàtric també existia i era exactament on és ara, en deien el Manicomi.
  • A la Pl Catalunya hi havia una presó i al costat d’aquesta hi havia un convent.
  • L’actual edifici de l’Ajuntament era el Col·legi de la Salle
  • L’edifici on ara hi ha correus eren cases velles i baixes.
  • La Biblioteca Massagran era el Cinema Núria.
  • El Centre d’avis que hi ha davant l’Església de S. Cugat, era una guarderia on les mares que treballaven a la fàbrica Gassol duien els seus fills mentre treballaven.
  • El centre de les Bernardes era un convent de monges de clausura i darrere mateix hi havia el cementiri.
  • La Plaça de la Vila és la plaça que hi ha davant l’Església de S. Cugat.
  • El carrer Llarg era el carrer dels artesans i l’Avinguda dels Països Catalans era la via del tren d’Olot.
  • La Biblioteca era la fàbrica Comacros.

La casa dels llibres xerraires: l’escola (escola Dominiques)

L’escola d’abans: A Salt, en aquesta època i fins ben entrat el segle XX, només hi havia tres escoles:

fot

  1. Les Escoles Nacionals, on les classes no eren mixtes com ara, sinó que els nens i les nenes anaven a classes i patis separats.
  2. El col·legi de Sant Josep dels germans de La Salle, on només hi assistien nens.
  3. El col·legi de les Dominiques, on hi anaven nens i nenes a parvulari però a primària només nenes.

Normalment hi havia molts alumnes a cada aula i de diferents edats.

A les nenes se les preparava per a ser unes bones mestresses de casa i aprenien costura, a brodar, fer punta de coixí, …

Les assignatures bàsiques eren: llegir, escriure, aritmètica ( les quatre operacions: sumar, restar, multiplicar i dividir), urbanitat (com comportar-se)…

A penes tenien llibres.

fotoLes taules eren pupitres de fusta i hi havia un forat per posar-hi el tinter. S’escrivia amb tremp, però havien d’anar molt en compte en no tacar el paper amb la tinta.

Hi havia molta gent analfabeta perquè molts nens i nenes ja havien d’anar a treballar als 8 o 9 anys. Per això al col·legi de les Dominiques s’impartien classes nocturnes per a les alumnes que no hi podien assistir en horari normal.

El territori de les mil diferències: la vida quotidiana (escola Silvestre Santaló)

Després d’entrevistar per grups a alguna gent gran de Salt, veïns, coneguts, avis que estaven al parc hem après que fa molts anys enrere la vida era diferent. Tots els grups de treball varem pensar preguntes per fer i hem descobert totes aquestes coses:

Menjaven molts llegums i poca carn, cuinaven amb cuines que funcionaven amb carbó i tenien cassoles de ceràmica. Es rentaven poc sovint i no tenien un lavabo com el nostre, podien escalfar aigua en un cossi i rentar-se una mica o bé anaven al riu si feia bon temps. La seva roba era diferent, els homes portaven barrets i les dones faldilles llargues. Rentaven la roba als safareigs comunitaris o al riu, encara que fes fred o calor i a l’hivern s’escalfaven dins de casa amb el foc de la llar, brasers que funcionaven amb carbó encès i que podien escalfar a sota les taules, mantes als llits…

Tenien cases fetes amb materials com la pedra, el fang, la palla, la fusta i vidre. Les cases no tenien molts de pisos, no eren massa altes. A dins de les cases no hi havia tants sofàs ni sinó més taules grans i cadires de balca, balancins, banquetes de fusta, llits de fusta i matalassos de llana.

La gent dins de casa quan es feia fosc s’hi veia gràcies a les espelmes i als llums d’oli. Però aprofitaven la llum del sol tant com podien i anaven a dormir aviat i s’aixecaven d’hora. Quan es feia fosc es podia fer feines com ara destriar cigrons o fesolets, explicar contes, cosir…

Fora de casa, en els carrers, no hi havia cotxes, només hi havia carros estirats per cavalls, mules, burros… La gent anava molt a peu i feien llargues caminades. Per tant, normalment, no viatjaven llargues distàncies.

Els nens i nenes anaven a l’escola però no tants anys com nosaltres. Molts havien d’ajudar als pares i mares a fer moltes feines o a cuidar els germans. Per escriure tenien tinta, plomes, algunes llibretes, alguns llibres però no tants com ara. Tampoc tenien pissarra digital, ni ordinadors…

Finalment, per acabar, tot el grup de quart hem fet dos textos que parlen de la vida quotidiana d’ara i abans per comprovar les diferències entre una vida i altra:

Fa molts anys enrere una nena ens explica…,

“la meva vida quotidiana comença a primera hora del matí. Ajudo a la meva mare a cuidar els germans petits i preparo l’esmorzar al meu pare, cansalada i mongetes. No vaig a l’escola perquè ja tinc 12 anys i la mare em necessita a casa. Dono un cop de mà a la mare i la tieta àvia rentant la roba de tota la família al safareig del poble i ajudo a mantenir el foc encès perquè la casa estigui calenta.”

Text dels alumnes de 4t

 Avui dia una nena ens explica…,

“la meva vida quotidiana comença al matí quan m’aixeco, em vesteixo i vaig cap al col•legi. Al final del matí vaig a dinar a casa i me’l trobo fet, macarrons amb formatge. A la tarda torno a l’escola i quan surto faig els deures i jugo a l’ordinador. Després de sopar miro la tele i al final de tot vaig a dormir al meu llit.”

Text dels alumnes de 4t

Anuncis

3 respostes a Investiguem…

  1. Daniela ha dit:

    Hola! Sóc una alumna de 4t del col.legi del Silvestre Santaló i estic molt contenta de tenir que fer un capítol del llibre de la Rita Fredolica.Tots els meus companys de la meva classe diuen que ets una bona escriptora i que estan desitjant fer el capítol com més aviat.Bueno m’acomiado petons a la Rita Fredolica, a l’Anna Manso i a l’avie Enric Fredolic Anna Mansso que facis mes llibres que es veu que et surtiran sempre bé els que facis m’en vaig que tinc que anar al col.legi 🙂

    • annamanso ha dit:

      Hola Daniela,

      se’t nota l’alegria i les ganes d’escriure un capítol emocionant i preciós.

      Moltes gràcies i que vagi molt bé l’escola!

      Petons amb aire de primavera

      Anna

  2. Anna Manso ha dit:

    Quins dibuixos més bonics que acabo de veure! M’expliquen com era la vida dels hortolans a Salt. M’ajuden i molt a pensar idees pel conte on hem enviat a la Rita i a l’avi Enric. Us ho agraeixo molt Escola Pompeu Fabra.

    Petons dibuixats!

    Anna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s