Llegendes

imatge

Ha arribat el moment que tant esperàvem. Ens hem preparat bé i com a bons aprenents d’escriptors: llegint, fent-nos preguntes, responent-les, trepitjant els camins i els paisatges que apareixeran a les nostres llegendes, hem inventat i hem treballat allò que hem inventat fins a crear uns personatges únics. És l’hora de donar-los vida. El funcionament serà molt senzill i semblant al moment en què hem creat els personatges.

  1. Jo començaré la llegenda amb una introducció breu. Serà curta perquè vull que sigui, sobretot, la vostra llegenda. La meva funció és la d’acompanyar-vos i guiar-vos, tot i que també la d’escriure petits bocins.
  2. L’escola a qui toqui començar tindrà una setmana per continuar la llegenda. Seria bo que escrivís i pengés el seu capítol com a molt màxim el dimecres perquè jo tingués temps de respondre-us un petit comentari amb algun suggeriment. Si la pengeu divendres tot serà molt just i us perdreu una part important de la feina de l’escriptor: la REESCRIPTURA. I que ningú es pensi que el fet de fer-vos comentaris és dolent! Com diu la meva mare “fent i desfent, aprèn l’aprenent”. Entre dijous i divendres l’escola 1 fa els canvis que us hagi demanat o que l’escola desitgi.
  3. Jo faré un petit enllaç i ho deixaré llest perquè continuï la següent escola, que tindrà també una setmana, igual que l’altra escola.
  4. Tornaré a fer un petit enllaç… i així fins que acabi la darrera escola. Sí, el final no l’escriuré pas jo, si no l’escola a qui hagi tocat el darrer torn del grup.
  5. I penseu que podeu fer servir el personatge que heu creat i tots els altres en qualsevol moment. No cal fer servir “només” el que heu inventat. Si us va bé el feu servir i si no doncs n’agafeu un altre. La que mana és la llegenda!

Consells:
Inventar és una de les millors coses que podem fer les persones, però cal aconseguir un bon ambient perquè tothom hi participi. Us suggereixo que en començar feu allò que se’n diu una pluja d’idees: una llista d’idees en les que tothom diu la seva i està prohibit dir “això no m’agrada”, “això és un disbarat”, etc. Tot val i al final entre tots (votant, per exemple) es tria les idees que més ens agraden i es parla sobre quina treballar.Hi ha uns quants enemics de la imaginació i vull que els tingueu ben presents per engegar-los a dida i fer-los fora de la classe:

  • La por a fer el ridícul.
  • La vergonya.
  • El record d’aquell dia que algú es va riure o no ens va escoltar aquella idea tan bonica que teníem.
  • L’avorriment.
  • Copiar aquelles bones idees de la tele, el cine o els llibres, perquè ara toca fer-ne de pròpies (tot i que també pot ser a partir del que hem vist a la tele, el cine o els llibres, però llavors cal fer-ho a la nostra manera).
  • I, en aquest primer moment d’explosió d’imaginació: les ganes de corregir. Això vindrà un altre dia, o en un altre moment. Separeu les dues coses. Primer inventeu, divertiu-vos, treballeu molt, emocioneu-vos, i més tard ja triareu, corregireu i canviareu per fer-ho perfecte.
  • Cal escoltar les idees de tothom i que tothom pugui participar d’una forma o altra.
  • Cal llençar-se a la piscina sense por i entusiasmar-se i jugar.
  • Sigueu valents i valentes i sapigueu explicar allò que dueu dins. En sortiran autèntics tresors.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s