Carta de benvinguda

Rita fredolicaNens i nenes,

ai, volia dir «nens i nenes de quart de primària de Salt». Hola, sóc la Rita Fredolica. Vosaltres no em coneixeu, o no em coneixeu gaire. Jo tampoc us conec gaire però si que sé que sou espavilats, desperts i menjalletres. Què vol dir menjalletres? És una paraula que s’ha inventat l’Anna Manso, una amiga meva. Diu que els menjalletres són les persones que s’empassen les lletres llegint o escrivint. Un ocellet que es diu Sessi diu que vosaltres, les lletres, les feu anar amunt i avall, a dreta i esquerra, sense problemes! Alguns més, d’altres menys, però tots, tots, sou aquí, amb el nas i les orelles enganxats a la pantalla, llegint o escoltant. Menjant lletres.

Jo no visc a Salt, visc a la Ciutat Més Freda del Món. Una murga de ciutat on hi fa un fred que pela. Un fred DESCOMUNAL, HISTÒRIC, MACROBESTIAL! Cada setmana pesco un refredat, perquè jo, el fred, no el suporto. El meu avi Enric i jo som els únics fredolics de la ciutat. La resta d’habitants estan encantats de viure on viuen! I no ens entenen… Però no sabeu el pitjor. El nostre estiu dura una setmana! I fa temps, quan es va anunciar la vinguda del Gran Fred enlloc de la setmana d’estiu, vaig afartar-me i vaig demanar a l’avi Enric que m’ajudés a buscar una vareta màgica per fer venir la calor. Em van passar un munt de coses increïbles, tantes i tant fantàstiques que van arribar a les oïdes de l’Anna Manso.

L’Anna tampoc viu a la Ciutat Més Freda del Món. Viu a Barcelona, al barri de Gràcia i és escriptora. L’Anna i jo vam parlar molt per telèfon i per Internet i d’aquelles converses en va sortir el llibre que us ha dut la Sessi: «La Rita Fredolica». Un llibre que s’han llegit un munt de nens i nenes que han fet quart de primària a Salt (i a d’altres llocs i d’altres cursos, és clar). Aquest any qui vulgui també podrà llegir-lo. I això no és tot! L’Anna i jo, jo i l’Anna, us acompanyarem en la lectura a través d’aquest bloc. Per què…

… Per què me n’ha passat una que no us podeu imaginar!

Aquest estiu, una nit, l’avi i jo ens vam passar hores amb el nas alçat, mirant el cel. Hi havia pluja d’estels fugaços i vaig demanar un desig: vull viatjar a Salt! Però no va passar res. Cap raig màgic em va teletransportar a la ciutat on viuen tants nens i nenes que s’han llegit les meves aventures, i amb qui he xerrat tant a través del bloc «el cove de les paraules». Me’n vaig anar a dormir una mica moixa i de cop i volta em vaig despertar… a Salt! Però no era el Salt d’ara, el que he tafanejat al google, no, no. Era diferent. Era el Salt de fa mooooolts anys. Tants que la Biblioteca era una fàbrica! Vaig voltar per tot arreu, vaig jugar amb una nena que es diu Teresona que tenia una nina de drap, i vaig veure coses extranyíssimes. Els nens i nenes treballaven a les fàbriques! Llavors vaig tenir molta son i em vaig adormir. Em vaig llevar al meu llit i vaig pensar que tot havia estat un somni. Però no! Per dormir duc posats els guants peluts de coloraines. Són uns guants que m’estimo molt. Són calents i bonics, i els duia posats quan ens va passar tot allò que explica el llibre. Encara no us puc dir gaire cosa perquè sé que el llibre no us l’heu llegit i no us vull aixafar la guitarra. Només us dic que en llevar-me només en tenia un de guant! Vaig recordar que me’l vaig treure un moment per tocar l’aigua de la sèquia Monar.

Així que… Necessito tornar al Salt del passat! He parlat amb l’avi i amb l’Anna i no hi ha un altre camí: els nens i nenes de Salt m’heu d’ajudar. Si voleu. Si us ve de gust. Si fos així entre tots escriurem un conte. L’Anna diu que és l’única màquina del temps que coneix i que si escrivim un conte podré viatjar al Salt que vaig visitar mentre dormia i buscar el meu guant. L’Anna i jo hem pensat que vosaltres podeu fer d’investigadors i investigadores. Ens caldrà buscar informació, mirar sota les catifes, regirar llibres i fer xerrar a la gent gran per saber com era Salt quan els nens i nenes treballaven a les fàbriques. I un cop ho sabem, amb la vostra IMAGINACIÓ us podreu empescar un reguitzell de personatges que ens deixin amb la boca oberta. Personatges fantàstics, reals, persones, animals, objectes, éssers inventats. Els protagonistes del conte!

Bé, no. Els protagonistes sereu vosaltres que l’escriureu, i la Sessi, i l’Antònia, l’Íngrid, la Bàrbara, el Pep, l’Anna i tothom que ens donarà un cop de mà. I jo també.

Ostres. Ja torna a nevar. Però mireu, ara que us he escrit tot el que duia al cor ja no tinc fred.

Petons descongelats

Rita Fredolica

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Conte conjunt, conte_11_12. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Carta de benvinguda

  1. Mamadou ha dit:

    hola rita fredolica em dic Mamadou vaix a la Escola Mas Masò de salt i et volem ajudar a trovar el guant que as perdut.

  2. mamadou ha dit:

    Hola rita em dic Mamadou vaix a la escola Mas Masò i ta ajudar-em a trovar el guant que as perdut

  3. Daniel ha dit:

    Hola,Rita
    em dic Daniel i vaig a l’ escola Mas Masó a la classe de 4t B. Volia dirte que que a la meva classe em estat buscan el guant vermell i no l’ em trobat però el seguim buscant. A i una altra cosa a la biblioteca del col·legi estem llegin el teu llibre i es molt divertit.

    Atentamen,Daniel :).

    • annamanso ha dit:

      Daniel

      Gràcies per ajudar-me i per les paraules tan boniques sobre el llibre. Li diré a l’Anna que es llegeixi el teu missatge, que ja se’ls llegeix, ja, però per si s’ha despistat!

      Petons de nas congelat

      Rita

  4. nens i nenes de 4t B Mas Masó ha dit:

    Hola Rita!

    Som els nens i nenes de 4t B de l’escola Mas Masó. Ens ha agradat molt rebre la teva carta. Hem buscat el teu guant però no l’hem trobat. Tot i així ens agradaria ajudar-te a trobar-lo. Esperem més notícies teves.

    Fins aviat,

    els nens i nenes de 4t B

  5. Jorge ha dit:

    Hola Rita soc en Jorge de la escola mas maso tots volem trobar el guant que has perdut aixi que t ajudarem amb el conte aquell jejeje 😀

  6. Rita Fredolica ha dit:

    Hola sóc la Rita una altra vegada,

    gràcies pels comentaris, i pels ànims nens i nenes del Gegant del Rec i del Mas Masó. Segur que entre tots farem un conte genial!

    I Sessi, prometo no cridar tant! Uatxum! Ai, perdó, se m’ha escapat un esternut. Oooh, ja torno a estar refredada.

    Petons emboirats!

    Rita

  7. David ha dit:

    Hola Rita,me acabo de enterar que as perdut el teu guant soc un nen que es diu David de lescola mas masó no et preocupis perque le estem buscan per totes parts i si el troben et abisarem .Vale?

    atentamen.David de l’escola mas masó

  8. dani ha dit:

    bonas rita sobre el conte quet baras emportar

  9. dani ha dit:

    Hola Rita!!, m’agardaria torbar el guant que et falta i amb l’escola mas Masó t’ajudarem!, a buscar el guant i el que necessitis, però després ens deuràs uns guants després!!!

  10. classe de 4t A Mas Masó ha dit:

    Hola Rita,
    som els nens i nenes de 4t A de l’escola Mas Masó.
    Ja sabem que has perdut un guant i que és un gran problema per tu perquè al teu país hi fa molt fred. Hem decidit ajudar-te.
    Esperem notícies teves i farem tot el possible per solucionar-ho i que així estiguis ben contenta.
    Fins aviat,

    els nens i nenes de 4t A

  11. Sessi ha dit:

    Hola, Rita !!!
    Hola, Mainada del Gegant del Rec !!!
    No pateixis, Rita, que ja t’ajudarem a buscar el teu guant pelut de coloraines. Oi que sí, 4t del Gegant del Rec?
    I no cridis tant quan em truquis per telèfon, Rita! Que encara em tremola el cuc de l’orella de la última vegada que em vas trucar!

    Petons senSESSIonals

  12. Rita Fredolica ha dit:

    Ooooooh!!!!! GRÀCIES!!!! És un guant molt important. Molt. Però encara és més important rebre el vostre petó Gegant.

    La Sessi és la bomba, oi? Jo només la conec per les fotos, i perque l’any passat em va trucar i vam parlar per telèfon i vam riure molt, juntes.

    Em sembla que aquest curs serà bomba-important-especial.

    Petons que fan SALTirons

  13. Alumnes del Gegant del Rec ha dit:

    Rita, ahir vam anar a la biblioteca i la Sessi ens va ensenyar fotografies de Salt de fa 100 anys enrera. També vam veure la Teresona, la seva mare, el pare,… la fleca, el tren, l’autobús, els camps, les Bernardes, l’Ajuntament,…. tot era tan diferent…. Tenim moltes ganes de veure’t i ajudar-te a trobar el guant. Fins aviat.

    un peto “Gegant”

    • David ha dit:

      Hey alumnes del gegant del rec soc en David el que es va anar a l’escola mas maso com us troveo,eperut k ens veimen aviat .

      Atentament,David :D.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s