La disfressa

Brrrrr,

quin fred! A Catalunya fa fred, a la Ciutat més Freda del món fa ultrafred! Estic fins al barret de llana del fred! Però estic de sort. Sort de tenir a les nenes i als nens de Salt com a amics.

A l’escola preparem el Carnestoltes. M’estic fent una disfressa d’ós polar amb una manta peluda que ningú volia i l’Anna diu que està fent una disfressa sorpresa i que no me la vol dir. Que vosaltres ja sabeu de què va i que tampoc em direu res de res… I que no cal que us proposi cap joc, ni cap activitat, ni cal que us faci cap pregunta perquè vosaltres ja sabeu què heu de fer. Caram, estic morta de curiositat per saber quina una en porteu de cap!

Seré bona nena i no llegiré la carta que va escriure l’Anna la setmana passada. Diu que si la llegeixo ja no hi haurà sorpresa. I té raó. A mi m’agraden les sorpreses, així que me n’estaré i em miraré el bloc CADA DIA, per veure si hi ha sorpreses. Buf, quins nervis.

Per fer-me’ls passar us parlaré de tot el que heu enviat. Hi ha l’última fitxa d’investigació sobre els edificis. L’escola El Pla ha investigat el Mas Llorenç, i de quina manera! Ha buscat les diferències entre el passat i el present, amb observacions molt encertades. Ostres, i quina aventura, amb pintor fantàstic pel mig, una porta que es pinta i apareix una família de pagesos! Genial. I de les paraules m’agraden molt: excavacions, bocabadat i quadrangular. Molt bona feina!

Igual que l’Escola el Gegant del Rec, que han estat els primers que han enviat la ruta de viatge. La seva etapa del viatge era «El món dels secrets» i ens han explicat com era una casa de pagès i una casa de la gent obrera. Però és una explicació fantàstica! Ja m’hi veig, dins el conte, xerrant amb l’àvia de la casa, ficant el nas al pou dels desigs, pujant a la torre… Aquí hi ha molta teca per escriure un conte conjunt. Teca a la ruta de viatge, teca a les investigacions dels edificis amb els seus petits grans contes, teca als comentaris que aneu deixant… Ai, amb tanta teca se m’està passant el fred.

I per acabar us xiuxiuejaré un petit secret d’escriptora que em va explicar l’Anna, un dia que tenia ganes de xerrar (que és sovint, he, he, he). Diu que les històries, allò que es vol explicar, les aventures, les coses que hi passen són importants. MOLT importants. Però que les paraules que fem servir per explicar-les, per escriure-les són TAN o MÉS IMPORTANTS! Són els vestits, les disfresses de les històries. I que, per exemple, no és el mateix un vampir disfressat amb dents de plàstic i prou, o un vampir gal·làctic amb antenes al cap, o una disfressa feta per nosaltres després de molts dies de treballar-hi… Les paraules s’han de buscar, s’han de pensar, s’ha de triar i remenar, i llençar les que no serveixen. No s’hi val escriure el primer que ens passa pel cap. Va bé llegir en veu alta el que hem escrit i pensar si ho podem millorar, si podem trobar una manera diferent d’escriure-ho. Una manera, amb unes paraules, que siguin només nostres. Buscar un adjectiu que llueixi com una vareta màgica a una disfressa de fada. Triar una frase feta que faci riure com un nas de pallasso. Canviar l’ordre de les paraules perquè la frase soni com un barret de cascavells.

Segur que no tindreu cap problema en fer una disfressa pel vostre capítol de conte conjunt que sigui especial, única, que soni bé, amb paraules boniques, amb frases entenedores, amb expressions sorprenents…

Bon Carnestoltes a tots! I petons disfressats d’ós polar!

Rita Fredolica

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en conte_11_12, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s